Ananké (satèlit)
Ananké o Ananqué (en grec antic Ἀνάγκη Ananke o Αναγκαιη Anankaie) o Jupiter XII és un satèlit irregular i retrògrat de Júpiter. Va ser descobert per Seth Barnes Nicholson en l'observatori Mount Wilson en 1951.
El seu nom prové d'Ananké, la mare d'Adrastea junt en Zeus.
Nicholson evitava el nomenar els satèlits nous que descobria d'una forma distinta a la notació galileana per als satèlits, com ya fera Edward Emerson Barnard en descobrir Júpiter V (Amaltea). [1] Esta notació consistix en assignar-li un número romà als satèlits, segons la seua orde de descobriment, precedit del nom (a voltes l'inicial) del planeta al que orbita. D'esta manera a Ananké se li va denominar Jupiter XII fins que va rebre el seu nom definitiu en 1974.
Va ser cridada a voltes "Adrastea" entre 1955 i 1974.
Adrastea és ara el nom d'un atre satèlit de Júpiter.
Ananqué dona nom al grup de Ananqué, llunes retrògrades i irregulars que orbitan a Júpiter entre 19,3 i 22,7 millons de km, en inclinaments propencs als 150°. [2]
Òrbita
Ananqué orbita a Júpiter en una alta excentricitat, alt inclinament i en sentit retrògrat. S'han descobert huit satèlits irregulars més des de 2000 en òrbites similars.
Els paràmetros orbitales d'estos satèlits canvien continuadament per destorbament solars i planetàries. Donats els seus elements orbitales i les seues conegudes característiques físiques, es pensa que Ananqué és el major dels objectes del seu grup.
En el diagrama de l'esquerra es veu l'òrbita de Ananqué sobre la d'atres satèlits irregulars retrògrats de Júpiter. Els segments grocs representen l'excentricitat de l'òrbita de cada u dels satèlits. Els ànguls van de 90° a 180° en lloc de 0° a 90° en ser satèlits retrògrats. En l'eix horisontal es representa la distància a Júpiter en Gm i el percentage sobre el radi de l'esfera d'influència gravitatoria o esfera de Hill (rH). La distància a Júpiter del satèlit regular més extern, Calisto, es marca també com a referència.
Donats estos paràmetros orbitales es creu que Ananqué és el major dels remanentes despuix de la ruptura d'un cos major. [3] La ruptura d'esta cos donaria lloc als satèlits del grup de Ananqué.
Característiques físiques
En l'espectre visible, Ananqué apareix neutral a la llum roja, les seues índexs de color són B-V=0,90 V-R=0,38.
Mentres que el seu espectre infrarrojo és similar al dels asteroides de tipo-P pero en una possible indicació d'aigua.
Vore també
Referències
- ↑ (vore pàgines 93 i 94).
- ↑ Sheppard, S. S., Jewitt, D. C., Porco, C.; Jupiter's Outer Satellites and Trojans, in Jupiter: The Planet, Satellites and Magnetosphere, edited by Fran Bagenal, Timothy E. Dowling, William B. McKinnon, Cambridge Planetary Science, Vol. 1, Cambridge, UK: Cambridge University Press, ISBN 0-521-81808-7, 2004, pp. 263-280
- ↑ [1]
- Efemérides de Ananké en: IAU-MPC NSES
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ananké (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.