Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Alfabet grec" en L'Enciclopèdia en valencià!
- …]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del [[Koiné|grec helenístic]] o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC). El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua ante3 kB (567 paraules) - 19:05 19 jun 2018
- …mateixa llengua. En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (igual que la [[C|ce]] i el dígraf [[Qu (dígraf) En valencià representa l'[[oclusiva velar sorda]] de l'[[alfabet fonètic internacional]] (exactament igual que la [[ce]] i el dígraf [[Qu1 kB (192 paraules) - 21:10 28 set 2022
- …onsonant]]s. Ve de l'alfabet llatí i evolucionà de la segona lletra de l'[[alfabet fenici]]: beth (casa). El seu nom és '''be''' o '''be alta''' (per a disti …e l'[[alfabet grec]] i la B de l'[[alfabet llatí]] o romà, a través de l'[[Alfabet etrusc|etrusc]].3 kB (430 paraules) - 20:59 28 set 2022
- …]]s o uns atres [[signe]]s o [[símbol]]s). Si no es posen restriccions a l'alfabet, una cadena podrà estar formada per qualsevol combinació finita dels [[jo …en [[teoria d'autómates]], és comú representar-la per mig de la [[alfabet grec|lletra grega]] [[epsilon]].2 kB (290 paraules) - 18:44 6 nov 2024
- [[Archiu:Glagolithic tablet.jpg|thumb|250px|Taula inscrita en el '''alfabet glagolític'''.]] …n [[eslau eclesiàstic]] глаголица, ''glagólitsa'') és el més antic dels [[alfabet]]s [[llengües eslaves|eslaus]] que es coneixen. Va ser creat pels [[sants3 kB (432 paraules) - 17:34 10 oct 2024
- L' '''alfabet''', '''abecedari''', o '''abecé''', és el conjunt ordenat de les [[lletra …enici]], significaven "bou" i "casa"; l'alfabet grec és una adaptació de l'alfabet hebreu-fenici.8 kB (1224 paraules) - 17:55 29 jun 2024
- …ri de l'interior grec Δείτε τη Διοικητική Διαίρεση Ministeri de l'interior grec. www.ypes.gr. [Consulta:9 de novembre del 2010]</ref> al voltant d'un terç …la Constitució), a on es troba l'antic Palau Real, que estaja el Parlament grec, i atres edificis públics del [[sigle XIX]]. La majoria de les zones antig3 kB (452 paraules) - 16:22 14 set 2024
- …iril i Metodi]] varen crear l'[[alfabet glagolític]] i varen traduir del [[grec]] al búlgar antic, també conegut com [[antic eslau eclesiàstic]], varis859 bytes (136 paraules) - 13:51 27 dec 2024
- …ica de Macedònia]], a on és llengua oficial. S'escriu en els caracters del alfabet cirílic. …iferents famílies d'idiomes (el rumà és una llengua romanç, mentres que el grec i el albanés són part de la seua pròpia rama en la família [[llengües2 kB (377 paraules) - 08:02 3 set 2024
- La '''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa u …sic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] u3 kB (502 paraules) - 17:34 16 oct 2024
- …àntic se remonta a l'us que en feyen els llatins en les transcripcions del grec de la lletra [[khi]] (Χ) el sò de la qual no existia en llatí. …c de ''Blanc, Antic, Marc''. També fon amprada en algunes paraules d'orige grec, com ara ''chimera, chor'', que actualment corresponen a ''quimera'' i ''co3 kB (505 paraules) - 21:02 28 set 2022
- La '''D''', '''d''' en minúscula, és la quarta lletra de l'[[alfabet valencià]] i tercera de les [[consonant]]s. El seu nom és '''de'''. …ra]] [d] quan va despuix de pausa, consonant nassal i el, el so [t] de l'[[alfabet fonètic internacional]] a final de sílaba sempre que no seguixca una atra3 kB (471 paraules) - 21:02 28 set 2022
- …a en lo que era dit [[dialecte homèric]]. Narra el retorn a casa del héroe grec Odisseu (Ulisses en [[Idioma llatí|llatí]]) despuix de la [[Guerra de Tro …e l'Antiga Grècia. Ya en el [[sigle IX a. C.]], en la recent aparició de l'alfabet, tant l'Odissea com l'Ilíada pogueren ser les primeres obres en ser transc3 kB (460 paraules) - 13:08 6 nov 2024
- La '''T''', '''t''' en minúscula, és la vigèsima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i dècima sèptima de les [[consonant]]s. El seu nom és '''te' * En el prefix grec AT-: atmòsfera (vore [[D|de]]).2 kB (399 paraules) - 21:22 28 set 2022
- La '''L''', '''l''' en minúscula, és la duodècima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i novena de les [[consonant]]s. El seu nom és '''el''', pero p El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat4 kB (617 paraules) - 21:11 28 set 2022
- …imple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglés]]-), i con2 kB (279 paraules) - 14:10 3 març 2020
- …s]]. Els grecs creen que la ciutat havia segut fundada per [[Perseu (héroe grec)|Perseu]]. …], que és un [[silabari]] a diferència de l'[[alfabet grec]] pròpiament un alfabet.9 kB (1517 paraules) - 19:38 27 ago 2023
- …'imperi en gran part d'[[Europa]] i [[Àfrica]] septentrional, junt en el [[grec]]. Com les demés llengües indoeuropees en general, el llatí era una llen …en les Humanitats. L'alfabet llatí, derivat del alfabet grec, encara és l'alfabet més usat del món en diverses variants d'una llengua a un atra.12 kB (2024 paraules) - 11:00 25 oct 2024
- Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a fina …a havia estat oblidada. Els grecs, pero, varen adaptar l'alfabet fenici al grec i varen escomençar a realisar escrits des de l'any 800 aC. Grècia va ser10 kB (1701 paraules) - 16:26 17 set 2024
- …dels romans. Consten documents en el nom de '''Helike''' en [[idioma grec|grec]] realisats pels historiadors clàssics [[Diodor]] i [[Claudi Ptolomeu|Ptol …divisió de [[Al-Àndalus]], portada a veta per [[Yusuf al-Fihrí]] apareix [[Alfabet arabic|إلش]] (pronunciat ''Ilsh''), com el nom àrap d'Elig en el [[sig8 kB (1185 paraules) - 17:21 18 ago 2024
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).