Manuel Joaquim Sanelo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:34 4 dec 2013 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela''' (Xàtiva, 1760-1827), va ser un mege i llingüista valencià. Manuel Joaquim Sanelo va ser un defe...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Manuel Joaquim Sanelo i Lagardela (Xàtiva, 1760-1827), va ser un mege i llingüista valencià.

Manuel Joaquim Sanelo va ser un defensor de la llengua. Francesc Ferrer Pastor cita en el seu Diccionari de la Rima estes paraules que l'autor xativí escrigué en el Diario de Valencia referint-se a la llengua i el seu cultiu: "...haguda que sia (la llavor), de mantinent s'ha de percurar lo camp a ús e costum de bon pagés, dant-li les relles o recs que haja ops son temps, femetjant-lo bé e birbant-lo de les males herbes e veces que proïxca, perquè no faça damnatge als esplets.".

Escrivà, entre atres, les obres:

  • Diccionario Valenciano-Castellano (1800), inèdit i conservat a la Biblioteca Mazarina de París, fins que es publicà el 1964 (quan se'n feu una edició a càrrec de Joseph Gulsoy).
  • Ensayo de un Diccionario Valenciano-Castellano en un apèndix de verps. Del 1800, inèdit també fins al 1964.
  • Silabario Valenciano-Castellano (c. 1805) de Manuel Joaquim Sanelo.

Manuel Joaquim Sanelo va restar pràcticament desconegut fins que el filòlec canadenc d'orige armeni Joseph Gulsoy va fer un estudi sobre ell. Actualment té un carrer dedicat a Xàtiva.

Bibliografia

  • J. Gulsoy El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo (Inclou el diccionari i l'ensaig). Edició, estudi de fonts i lexicologia, Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1964
  • J. Gulsoy en El Silabario de vocablos lemosines o valencianos de Manuel Joaquim Sanelo, dins Miscel·lània Sanchis Guarner, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Monserrat, 1992, pp. 217-237

Vínculs externs