Pelagra
La pelagra és una malaltia produïda per deficiència dietètica, deguda a l'ingesta o absorció inadequada de vitamina B3 (niacina), un dels composts del complex de la vitamina B.
Considerada inicialment com a infecció, fins que el mege Joseph Goldberger va demostrar que era derivada d'una deficiència vitamínica, la pelagra és freqüent en tot lo món, encara que la seua incidència en els països occidentals és reduïda gràcies a que la farina blanca consumida sol estar enriquida en vitamina B.
Epidemiologia[editar | editar còdic]
És relativament freqüent que la pelagra aparega en camps de refugiats i en situacions d'hambruna, puix en eixes ocasions la dacsa sol constituir l'aliment bàsic de la dieta de les persones. Sol deure's a descuits per part de les agències d'ajuda, els qui presten poca atenció en suministrar una dieta equilibrada o un consum adequat de micronutrients. Un eixemple ilustratiu resulta ser un brot de pelagra que va tindre lloc durant una sequia en Tanzània central en la década de 1960, quan la gent afectada consumia principalment dacsa donat pels Estats Units (el problema va ser solucionat en prontitud per mig de suplements de niacina).
En l'actualitat, la pelagra és extremadament rara en els països desenrollats, observant-se únicament i de forma ocasional en alcohòlics crònics, quan el seu consum d'alcohol es prolonga durant molt temps i la seua restauració dietètica del nivell d'àcit nicotínic entre els episodis d'embriaguea resulta ser insuficient.
Quadro clínic[editar | editar còdic]
Generalment, la malaltia comença en cansanci, laxitut, dificultat per a conciliar el somi i pèrdua de pes. La pell exposta del coll, mans, braços, peus i cames es torna asprosa, rojosa i en escates, especialment despuix d'estar exposta a la llum solar. També apareixen lesions doloroses en la boca i atres afeccions que afecten a l'aparat digestiu, com la diarrea. De fet, este signe (la diarrea) forma part de la tríade clàssica de la pelagra que fa que li la conega també com la malaltia de les 3d: diarrea, dermatitis i demència.
Tractament[editar | editar còdic]
El tractament recomanat per a previndre i tractar la malaltia consistix en l'administració de niacina i atres vitamines del grup B, de manera que és necessària l'ingesta diària de cantitats adequades de llet, carn magra o peix, cereals de gra sancer i vegetals frescs.