Sant Bernat Màrtir
Sant Bernat Màrtir (Carlet, 1135 - † Alzira, 1180), fon un sant cristià, de nom Ibn Al-Mansur.
Ibn Ahmet Al-Mansur, més conegut com a Sant Bernat d'Alzira o Sant Bernat Màrtir (despuix de la seua conversió al cristianisme i la seua mort), va nàixer en l'Alqueria de Pintafarrés, en la vall d'Alcalà del Magre (Carlet) en l'any 1135 aprox. i va morir com màrtir del cristianisme en Alzira, en agost de l'any 1180.
Ahmet, era era el segon fill d'Almanzor, emir de la Taifa de Carlet. I els seus germans eren Almanzor (l'hereu) i Zaida i Zoraida. Va ser educat junt al seu germà en la cort del Rei taifa de Valéncia. I quant el naib de Múrcia, Muhammad ibn Mardanis, a la casta del qual pertanyien, va assumir el tro de Valéncia, va entrar a formar part de la cort.
Ibn Ahmet era un príncip i diplomàtic andalusí, i en l'any 1156 va ser enviat com a embaixador a la cort del Rei d'Aragó, Ramón Berenguer IV, que tenia en el seu poder a un grup de presoners de guerra, la lliberació dels quals solicitava Valéncia. Ahmet va fracassar en les negociacions diplomàtiques i va iniciar camí de tornada a Valéncia. I conta la llegenda que es va perdre. Pero lo cert és, que va acabar hospedant-se en el monasteri de Poblet que era regit per l'Orde del Císter. Aquella forma de vida va deure captivar-li, tal volta decepcionat de la forma de vida de les corts tant cristianes com a musulmanes, i tal volta reflexionant sobre el fracàs de la seua missió. Ya que despuix de dos dies en el recint, va despedir al seu criat i va ingressar en l'Orde del Císter, sent batejat en el nom de Bernat/Bernardo.
En l'any 1181 va retornar a Valéncia en l'intenció d'evangelisar a la seua família, pero el seu germà Almanzor, que havia succeït al seu pare, es va opondre a la predicació i va manar perseguir-lo, sense poder evitar que li seguiren les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, que varen ser batejades en els noms de Maria i Gràcia.
Finalment, els tres varen ser capturats en els arrabals d'Alzira, a on s'havien amagat, i se'ls va donar mort el dia 21 d'agost d'eixe any de forma dramàtica. Clavant-li a Bernat una tacha en la front i degollant a Maria i a Gràcia. Els seus cossos varen ser soterrats pels mossàraps. I en l'any 1242, quan Jaume I d'Aragó prengué el govern de la ciutat d'Alzira varen rescatar els seus cossos i es va manar construïr una ermita en el lloc del martiri, i un temple en Alzira en la seua memòria, i que va ser assignat als Trinitaris.
En l'any 1262 Pere Ferran donà vint sòus reals per a l'obra de l'iglésia de Sant Bernat. En el sigle XV una taula gòtica en la catedral de Valéncia va representar el martiri dels tres germans. En 1599 es va produïr la segona troballa de les relíquies. En l'any 1603, per intercessió de Felip III, les relíquies dels sants varen ser traslladades al Monasteri de Santa Maria de Poblet, pero el litigi que va produir este fet, va fer que anaren repartides també entre la localitat de Carlet i el Real Colege del Corpus Christi de Valéncia per petició del llavors arquebisbe Juan de Ribera. En l'any 1643 la ciutat d'Alzira els va proclamar patrons. En l'Iglésia arciprestal de Santa Catalina d'Alzira, el sant té un altar en el que es custodien les seues relíquies.
L'archidiòcesis de Valéncia celebra la festivitat de Sant Bernat d'Alzira el 23 de juliol (despuix de la segona troballa de les relíquies el 23 de juliol de 1599) i ofici propi per al Regne de Valéncia i tota l'archidiòcesis de Valéncia per edicte del Papa Benedicte XIII de 25 setembre de 1725. No obstant, l'orde cistercenc celebra la seua festa llitúrgica el 1 de juny des de 1871. Per últim, per privilegi de la Santa Sèu, el Monasteri de Santa María de Poblet celebra una solemne llitúrgia en honor al sant i a les seues germanes cada 2 de setembre.
Sant Bernat és titular de la parròquia dels Sants Patrons Bernart, Maria i Gràcia, en Alzira, que el seu arciprestage es denomina Sants Bernat, Maria i Gràcia, i tambè de la parròquia de la pedania de Poble Nou.
Referències
Bibliografia
- Henrion, Mathieu (Barón de Henrion) (1854). Imp. de Ancos, ed. Historia general de la Iglesia desde la predicación de los apóstoles, hasta el pontificado de Gregorio XVI... Edition 2. Procedente de Universidad Complutense de Madrid
- Part Dalmau, Eduardo (1984). Comisión Falla Plaza Mayor de Alzira, ed. De Al-yazirat a Jaime I. 500 años de la historia de Alzira. p. 211. ISBN 84-398-0974-3
- Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L., ed. 125 valencianos en la historia. p. 258. ISBN 8487398642
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Bernat Màrtir.