Eduart Escalante i Mateu
Eduart Escalante i Mateu, (Valéncia, 20 d'octubre de 1834 – Valéncia, 30 d'agost de 1895), naixcut en el barri de Canyamelar de Valéncia.
Fill d'immigrants castellans, arribà a tindre sis fills. La majoria de les seues obres foren íntegrament en llengua valenciana. Les seues 47 obres i sainets encara en l'actualitat són un important document ilustratiu de les costums de la seua época i dels fets històrics dels que fon contemporàneu, ademés d'un mostrari de la llengua popular valenciana, destacant ‘La sastreseta’ (1862) o ‘Un rapaet i prou’ (1868).
Admirat per Unamuno i per numerosos intelectuals de l'época i actuals, l'obra d'Escalante té una importància fonamental en la difusió del caràcter del poble, sempre d'una manera crítica i còmica.
Arribà a colaborar en el diari Las Provincias, del seu amic Teodor Llorente i en les activitats culturals de Lo Rat Penat. Escalante forma part dels més ilustres personages del Regne de Valéncia.