Ushebti
Els ushebtis són chicotetes estatües que, en l' Antic Egipte, se depositaven en la tomba del difunt. La majoria estaven fetes de faiença, fusta o pedra encara que les més valioses estaven tallades en lapislàsuli.
El seu nom deriva del verp usceb, respondre, ya que, segons la mitologia egípcia cada dia responien a la crida al treball.[1] El seu comés era servir al difunt en el Aaru (el paraís de la mitologia egípcia), ya que els egipcis pensaven que els espirits d'estes estàtues substituiríen al difunt en els treballs dels camps que devien realisar en el Més Allà.[1]
El seu nom varià a mida que la llengua egipcia fon evolucionant. Se denominaren shabtis durant el Imperi Mig, shauabtis en el Imperi Nou i ushebtis a partir del Periodo tardà d'Egipte.
Els eixemplars més antics procedixen de la tomba de Gua en Bersha, que vixqué durant l'Imperi Mig.
Generalment eren figures momiformes, a image del difunt, portant una aixada i, a voltes, un sac a l'esquena. En l'Imperi Mig portaven inscrit l'eixarm 472 dels Texts dels Sarcòfecs; durant l'Imperi Nou, en la part davantera tenien escrit el capitul VI del Llibre dels Morts que, recitant-ho, "els dotava de vida" i aixina podien treballar en lloc del difunt.
El número de ushebtis depositats en les tombes varià segons l'época i importancia del personage. Alguns gots de l'Imperi Nou posseien 365 ushebtis, o més, corresponents a cada dia de l'any; se trobaren més de quatrecents en la tomba del faraó Tutankamon, en la de Seti I més de setcents, i en la de Taharqo més d'un miller.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, Ed. Aldebarán. Madrid
- Martín Valentín, Francisco J.: Los shabtys, Síntesis analítica de su origen, funcionalidad y evolución. IEAE
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ushebti.