Filosofia analítica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La filosofia analítica és una branca de la filosofia desenrollada a principis del sigle XX a partir de les obres de Bertrand Russell, George Edward Moore, Gottlob Frege, varis membres del Círcul de Viena i Ludwig Wittgenstein, entre uns atres. Per extensió, la filosofia analítica també es referix al desenroll filosòfic posterior influenciat per estos autors[1],​ i que preval en particular hegemonia dins de l'esfera acadèmica anglosaxona (sobretot en Estats Units[2], Regne Unit, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda) i els països escandinaus, a on la gran majoria dels departaments universitaris de filosofia s'identifiquen com a departaments «analítics»[3].​ El terme generalment es referix a una àmplia tradició filosòfica[4][5].

Referències

  1. ↑ Ver Hans-Johann Glock, What Is Analitycs Philosophy (Cambridge University Press, 2008), p. 205: "La resposta a la pregunta del títul és, llavors, que la filosofia analítica és una tradició que es manté unida tant per llaços d'influència mútua com per semblances de família".
  2. ↑ Brain Leiter, per eixemple, en el Philosophical Gourmet [1]
    • Archivat el 15 de novembre de 2006 archivat en Wayback Machine., diu: “"Totes" les universitats de la Ivy League, “tots” els campus de l'Universitat de Califòrnia, casi tots els millors coleges d'arts lliberals i casi tots els campus insígnia d'universitats estatals alardejen sobre els seus departaments de filosofia que s'auto-identifiquen “abrumadorament” com a “analítics”: és difícil imaginar un “moviment” que siga més acadèmica i professionalment establit que el de la filosofia analítica”. Vore també l'opinió de John Searle (en Bunnin & Tsui-James (eds.), The Blackwell Companion to Philosophy (Blackwell, 2003), p. 1): "Sense excepció alguna, els millors departaments de filosofia en els Estats Units estan dominats per la filosofia analítica, i entre els filòsofs líders en Estats Units, tots llevat un grapat serien classificats com a filòsofs analítics”.
  3. ↑ "Without exception, the best philosophy departments in the United States are dominated by analytic philosophy, and among the leading philosophers in the United States, all but a tiny handful would be classified as analytic philosophers. Practitioners of types of philosophizing that are not in the analytic tradition—such as phenomenology, classical pragmatism, existentialism, or Marxism—feel it necessary to define their position in relation to analytic philosophy." John Searle (2003) Contemporary Philosophy in the United States in N. Bunnin and E.P. Tsui-James (eds.), The Blackwell Companion to Philosophy, 2nd ed., (Blackwell, 2003), p. 1.
  4. ↑ See, e.g., Avrum Stroll, Twentieth-Century Analytic Philosophy (Columbia University Press, 2000), p. 5: "[I]t is difficult to give a precise definition of 'analytic philosophy' since it is not so much a specific doctrine as a loose concatenation of approaches to problems." Also, see ibid., p. 7: "I think Sluga is right in saying 'it may be hopeless to try to determine the essence of analytic philosophy.' Nearly every proposed definition has been challenged by some scholar. [...] [W]e are dealing with a family resemblance concept."
  5. ↑ See Hans-Johann Glock, What Is Analytic Philosophy (Cambridge University Press, 2008), p. 205: "The answer to the title question, then, is that analytic philosophy is a tradition held together both by ties of mutual influence and by family resemblances."
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Filosofia_analítica&oldid=314327»