Alternativa Universitària (AU) fon un sindicat valencianiste d'estudiants fundat per Juan García Sentandreu, llavors, un jove estudiant de Dret.
La Junta de Govern de l'Universitat de Valéncia, sent el seu rector Ramón Lapiedra, acordà, el 20 de juny de 1986, lo següent (traducció del català al valencià):
En les nostres facultats i escoles, i a excepció del primer curs, cada assignatura serà impartida en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana, segons la lliure decisió del professor de l'assignatura. L'Universitat de Valéncia facilitarà als alumnes d'este grup que aixina ho desigen les classes en català necessàries per a que, en un futur immediat, adquirixquen la capacitat adequada per a seguir en facilitat les classes impartides en català.
Alternativa Universitària va presentar dos recursos contenciós-administratius contra l'acort de la junta de govern de l'Universitat de Valéncia, en els que, per una part, s'alegava que, en otorgar-se la facultat de decisió de donar classes en català o castellà exclusivament als professors, es quebrava el dret a l'educació que tenen tots els espanyols, reconegut en la Constitució Espanyola de 1978, puix dita imposició obligaria a estudiar en una llengua estranya, no volguda pels alumnes, les matèries universitàries.
El segon recurs era per la denominació de la llengua plasmada per la junta de govern de l'universitat en dit acort i, especialment, en l'artícul sèptim dels nous Estatuts de l'Universitat, a on s'establia que la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana era la llengua catalana, quan en l'Estatut d'Autonomia llavors vigent, aprovat a penes dos anys abans, es parlava clarament d'idioma valencià i no de català.
L'11 de novembre de 1986, la Sala de lo Contenciós-Administratiu de l'Audiència Territorial de Valéncia va dictar sentència a favor d'Alternativa Universitària i contra la junta de govern de l'Universitat de Valéncia en un dels dos recursos presentats, declarant nuls els acorts presos per l'autoritat universitària per ser anticonstitucionals.
Fallamos que, estimando el recurso contencioso-administrativo deducido por D. Juan García Sentandreu, en calidad de legal representante de la asociación cultural Alternativa Universitaria, contra el acuerdo de la junta de gobierno de la Universidad de Valencia, con fecha de 20 de junio de 1986, debemos declarar y declaramos que el acto recurrido vulnera los artículos 14 y 27 de la Constitución, en cuanto que no se garantizan los derechos fundamentales a la no discriminación y a la educación, por lo que debemos decretar y decretamos la nulidad de las disposiciones.
En l'any 1987 el Tribunal Suprem ratificaria la sentència de l'Audiència pero anys despuix, el Tribunal Constitucional fallaria en favor de l'universitat.
Cites
En este análisis, Lapiedra es calificado por De la Cierva como 'otro fanático pancatalanista, que dictó una orden de catalanización en la Universidad que fue impugnado por el grupo Alternativa Universitaria, cuyo presidente Juan García Sentandreu, de quien me atrevo a pronosticar un brillantísimo futuro político, con la dirección letrada del insigne abogado Vicente Giner Boira y su colega Juan Manuel Ricart Lumbreras, ganado en la Audiencia de Valencia, que estimó que el acuerdo de la Junta de Gobierno sobre la declaración del catalán como lengua de la Universidad 'adolece de vicio de inconstitucionalidad'. El rector abochornado, se mostró en desacuerdo total y replicó en otra de sus históricas frases: recurriremos. Con mucho más sentido común, Alternativa Universitaria le señalaba al derrotado rector el único camino digno: dimitir.
Y prosigue: En la primavera de 1987 el Tribunal Supremo ratificaba la sentencia de la Audiencia valenciana y quitaba de nuevo la razón a los pancatalanistas. El rector Lapiedra emitía un largo e inútil lamento índio en las columnas cómplices del diario gubernamental español.Ricardo de la Cierva y Hoces. 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre
Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991)
Referències