Castell de Xérica
El Castell de Xérica s'alça sobre el mont Peña Tajada, dominant la localitat de Xérica i el curs del riu Palància al seu pas per la mateixa, en la comarca de l'Alt Palància de la província de Castelló. Es troba en estat de ruïna consolidada i en l'actualitat és propietat de l'Ajuntament de Xérica. El castell es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949 i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.
Història[editar | editar còdic]
La població de Xérica existix des de l'época romana, segons ho atesten les numeroses troballes d'eixa época. Despuix de la dominació musulmana, fon reconquistada per Jaume I en l'any 1236, despuix d'un sege fallit dos anys abans. El propi rei li va donar carta de població en l'any 1249, i en 1255 la va cedir a Teresa Gil de Vidaure i al seu fill Jaume Pérez, primer senyor de Xérica, senyoriu que englobava numeroses poblacions de les afores.
En extinguir-se la casa de Xérica, va tornar a la Corona en temps de Pere el Cerimoniós, qui va crear un comtat i ho va cedir al seu fill Martí. Quan este va pujar al tro el seu patrimoni va tornar a la Corona.
A partir de llavors es va iniciar una llarga série de titularitats distintes del senyoriu, inclús en periodos d'indefinició sobre el mateix. Cal destacar que Ferrando el Catòlic es va mostrar molt interessat en posseir estos dominis. En l'any 1564 va passar definitivament a la Corona.
Durant les Guerres Carlistes es varen produir importants fets d'armes en la ciutat, destacant la resistència d'un reduït grup d'hòmens als atacs del general carliste Forcadell, fins que varen aplegar els reforços lliberals del general Borso.
El castell de Xérica fon construït en el sigle XIII sobre un atre castell anterior d'orige musulmà, i tingué una gran importància estratègica des del principi de la Reconquista, per ser el pas natural entre els Regnes d'Aragó i la regió que més tart seria el Regne de Valéncia.
Descripció[editar | editar còdic]
Els basaments del castell semblen correspondre a época romana, encara que tota l'obra apreciable en l'actualitat és d'indubtable orige musulmà.
La torre major, cridada 'La Torreta', és la part millor conservada de l'antic castell. És una robusta construcció de planta quadrada, en murs d'uns 1,5 metros de grossària. En el seu interior encara pot apreciar-se gran part de la seua estructura, destacant les voltes de mig punt de la planta baixa i els pisos superiors. L'accés es produïx frontalment a través d'estreta porta d'arc de mig punt, hui pràcticament arruïnat encara que es va realisar una restauració completa del mateix, en dovelles de pedra. Es dividix en tres nivells, el d'accés, un nivell intermig, i el de coronamient, arruïnat durant les guerres carlistes.
En la part més alta de la Peña Tajada, i en els voltants de la torre, encara poden vore's restants de les muralles i els basaments de distints torrellons.
La torre principal és de selleria en la seua cara d'accés des de la vila, i de tapiador els atres tres, en reforç de sellar en els seus cantons.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Castell de Xérica.