Anarquisme

L'anarquisme és una doctrina i moviment radical que promou l'anarquia o acràcia, és dir, l'autonomia de cada individu. És contrari al govern o autoritat obligatòria (eix. L'Estat) i promou l'autogovern de les persones i associacions.

La paraula 'anarquia' deriva del grec αναρχια anarchia, de αναρχος anarchos 'sense dirigent'.<ref>Prefix αν an, que significa 'no' o 'sense', i substantiu αρχος archos, que significa 'amo' o 'sobirà. Vore: *Anarchy. Diccionari Merriam-Webster online.*Diccionari Manual Griego VOX. Griego clásico-Español, ed. 18ª de VOX, p. 44. ISBN 84-8332-149-1<ref>.

Principis fonamentals

Els principis fonamentals de l'anarquisme són la autopropietat de cada individu, i la no coacció. Aixina, els únics mijos coherents en estos principis són institucions, drets i obligacions, que siguen resultat de contractes lliures o pactes voluntaris entre individus sobirans.

• Anarquisme: filosofia que s'opon a tota forma d'inici de coacció (inclou l'oposició a l'Estat).
• Autopropietat: sobirania d'un individu sobre la seua pròpia vida, llibertat i propietat.
• Contracte: un acort voluntari obliguen-te entre persones.
• Coacció: força física o amenaça de força física contra persones o propietats.
• Estat: una organisació que taxa i trava a través de la coacció agressiva, sistematisada i institucionalisada.
• Frau: induir a algú a compartir alguna cosa de valor per mijos deshonests.
• Voluntari: qualsevol acció, no influenciada per la coacció o el frau, realisada per alguna institució humana.

Segons diverses enciclopèdies i diccionaris, anarquisme és una doctrina que propugna la autonomia individual i anular tot poder públic o forçat. En resum, és una ideologia política d'orige ètic que busca generar un orde voluntari, esta definició d'anarquisme és conseqüència de dos axiomes ètics i llògics: l'autopropietat (sobirania individual) i la no coacció (acció voluntària).

Conceptes àcrates elementals com contracte lliure, associació voluntària, la mateixa llibertat, recolzament mutu, autogovern, llei policèntrica, ètica d'acció o acció directa, se deduïxen d'abdós principis, autopropietat i no coacció, que són fonament innegable de l'anarquisme. Açò genera en els anarquistes un profunt rebuig al estatisme en particular i al autoritarisme en general.