Pierre-Augustin de Beaumarchais
Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais (París, 24 de giner de 1732 - † 18 de maig de 1799) fon un polímata francés. En diferents moments de la seua vida fon rellonger, inventor, dramaturc, músic, diplomàtic, espia, editor, horticultor, traficant d'armes, satíric, financer i revolucionari (tant francés com a nortamericà).
Beaumarchais, fon fill d'un rellonger parisenc, va ascendir en la societat francesa i es va fer influent en la cort de Lluís XV com a inventor i professor de música. Feu una série d'importants contactes comercials i socials, va eixercitar diversos papers com a diplomàtic i espia, i havia guanyat una fortuna considerable ans que una série de costoses batalles en la cort posaren en perill la seua reputació.
Beaumarchais, un dels primers partidaris francesos de l'independència nortamericana, va pressionar al govern francés en nom dels rebels nortamericans durant la Guerra d'Independència nortamericana. Beaumarchais va supervisar l'ajuda encoberta dels governs francés i espanyol per a suministrar armes i assistència financera als rebels en els anys previs a l'entrada formal de França en la guerra en 1778. Més tart va lluitar per a recuperar els diners que havia invertit personalment en el pla. Beaumarchais també va participar en les primeres etapes de la Revolució Francesa de 1789. No obstant, potser siga més conegut per les seues obres teatrals, especialment les seues obres d'ambient espanyol El barber de Sevilla i Les bodes de Fígaro.