El Carallot

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Mapa de les Illes Columbretes. El grup d'illes de El Carallot està situat en la part inferior.

El Carallot és un dels illots de l'archipèlec de les Columbretes, el més meridional i chicotet de tots ells.[1]

Topònim

Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors de Castelló, Oropesa i Valéncia com El Carallot. Encara que, fon registrat pel capità Rafael Pardo de Figueroa com El Bergantín (per la seua morfologia, semblant a un barco bergantí)[2] i pel capità Smith com el de Galiano.[3]

Geografia

El Carallot és un illot constituït per les restes d'una chimenera volcànica, que es troba perforat per un forat natural formant un arc en el seu extrem oriental a l'altura de la base. Aixina, carix de vegetació cormofítica terrestre.[3]

Es troba pràcticament baix de l'aigua, i només sobreïx una torre o columna de pedra volcànica que és la que li dona nom. La seua altitut és escassa, i pràcticament està baix la mar, a excepció de la seua chimenera volcànica, que s'eleva fins a una reduïda altitut de 32 metros sobre el nivell de la mar. Posseïx tres illots de dimensions molt reduïdes: Xurruca, de 3 metros sobre el nivell de la mar; i Baleato i Cerquero, abdós de 6 metros d'altura.[2] Ademés, existixen numerosos secs (trossos de roca) que formen entre ells canals de profunditat desigual que s'han de superar en embarcacions.[4]

La seua morfologia patí canvis entre els anys 1977 i 1978, quan un barco de guerra de l'Eixèrcit dels Estats Units d'Amèrica bombardejà l'illot, que era utilisat com a camp d'entrenament militar per esta armada i per l'eixèrcit espanyol.[3] El bombardeig li arrancà part de l'illot i el va deixar en menys altura, i actualment encara queden proyectils incrustats en l'illot i sumergits en les aigües propenques.[3]

Està situat a 1,3 milles marines de la Foradada i a tres milles del far Colibrí, a l'Illa Grossa.[2]

Protecció

El Carallot dispon de la protecció comuna a totes les Illes Columbretes, que foren declarades parc natural,[5] reserva marina[6] reserva natural,[7] i zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Vore també

Referències

Enllaços externs

Commons