Solimà el Magnífic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Retrat de Solimà el Magnífic

Süleyman I (en turc otomà: سلطان سليمان اول Sultān Suleimān-i evvel; en turc: I. Süleyman; Trebisonda, 6 de novembre de 1494Szigetvár, Hongria, 6/7 de setembre de 1566) fon sultà de l'Imperi otomà entre els anys 1520 i 1566. Conegut com Solimà el Magnífic, era fill del també sultà Selim I Yavuz i Aişi Hafsa Sultan, una princesa crimea.

Va liderar personalment a l'eixèrcit otomà en la conquista de Belgrat, Rodes i la major part d'Hongria, aixina com en el sege de Viena i els territoris anexionats del nort d'Àfrica, com Algèria i Tunis, i la major part de l'Orient Mig. Durant el seu govern, els otomans varen tindre una breu preponderància en les mars Mediterranea i Roja, lo mateix que en el golf Pèrsic. L'imperi va continuar expandint-se durant casi un sigle despuix de la seua mort. Al final del seu regnat, tenia uns 40 millons d'habitants

Va protegir i va buscar el desenroll de les ciències i les arts, i va acollir a numerosos filòsofs. Fon mencionat com un dels més notables poetes musulmans. En el món occidental és conegut en l'apelatiu del «Magnífic» i en el món islàmic com el «Codificador» o el «Llegislador» (en turc Kanuni; àrap: القانونى, al-Qānūnī), per la profunda reforma que va introduir en el sistema llegal otomà.

Pese a tindre vàries concubinas, Solimà es va casar llegalment en una d'elles, Hürrem Sultan (també nomenada Roxelana), la que fon molt célebre en les corts europees de l'época per la seua influència en el govern otomà.

Enllaços externs

Commons