Arnadí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Arnadi es un dels dolços mes antics de la Comunitat Valenciana. Data del segle IX-X. Es tipicament valencià, en un nom intrigant i fascinant, ya que provablement "arnadi" es un vocable arap. Sobretot el trobem en La Costera, en La Ribera Alta, en la Safor i en algunes comarques de Castello.

Es un dolç cassolà i tradicional, de color dorat, decorat en tocs blancs d'armela o de merengue.

Ingredients

S'elabora en els components següents:

  • Carabassa o moniato bollits, 1 quilo.
  • Sucre, 1 quilo.
  • 4 Ous.
  • Canella.
  • Ralladura de llima.
  • Armela molta.
  • Anous.
  • Pinyons.

Elaboracio

Es bull la carabassa o el moniato en la pell, despres es pela i es tritura. Es posa al foc en un recipient junt al sucre, a on es cou durant un quart d'hora: mentres, cal remenejar-ho per a que no s'agarre. Despres, esta massa es barreja en armeles, llima i canella, es remeneja be i s'ordena en forma de piramide en una cassola de fanc, com mes alta millor.

Per a acabar, s'encallen per damunt els pinyons i les armeles restants. I ara ya podem ficar-ho al fom a poca temperatura fins que estiga dorat. Tambe el podem trobar adornat en merengue.

Podem trobar l'arnadi fet exclusivament de carabassa o de moniato, o d'abdos confitures mesclades. Tambe es conegut en els noms de "carabassa santa" i "moniato sant", en Vall d'Uxo i Guadassuar, respectivament.