Palau de les Escaletes
El Palau de les Escaletes o Casa de la Vila de Forcall (Els Ports, Castelló) és un edifici administratiu construït en diverses etapes entre els sigles XIV i XVI, seguint l'estil gòtic i renaixentista.
El Palau de les Escaletes es situa en la Plaça Major o Pla de la Creu, integrat en el conjunt monumental format pel mateix palau aixina com atres palaus com el Palau dels Osset o el dels En Fort. Està protegit per la Generalitat Valenciana baix la figura de Be d'Interés Cultural.
Descripció
Es tracta d'una edificació que ha tingut diversos usos a lo llarc de l'història i que, per tant, ha patit contínues reformes i canvis, fins a arribar al palau tal com és conegut en l'actualitat. Es diferencien dos parts, l'antiga Confraria de Sant Miquel en arquejat de mig punt en la planta baixa, i en el pis superior una sala principal que antigament va allojar al consistori i que en l'actualitat és una sala d'actes i museu municipal.
D'atra banda hi ha un edifici de tres altures coincidents en les de la Confraria: en la planta baixa l'antic almodí i presó, i en les plantes superiors diverses dependències.
Per tant són dos edificacions diferenciades que en algun moment es varen unir a través d'una escala que conecta la sala principal situada sobre la confraria possible lloc de reunió del consell en la planta noble de l'Ajuntament.
L'edifici de l'antic ajuntament s'inscriu en la breu llínea dels edificis gòtics públics, que en els primers anys del sigle XVII varen renovar la seua frontera principal per a adaptar-la als nous gusts classicistes.
Com a elements de major interés arquitectònic cal citar, ademés de la frontera en la seua escala i torrelló de pedra, la sala de la Confraria de Sant Miquel, construïda possiblement en la segona mitat del sigle XV, i en conexió en la Plaça Major porticada del sigle XVI.
L'edifici va ser restaurat a mijans dels anys 90 del sigle XX per tal d'allojar de nou la Casa Consistorial.
Casa de la Vila
La part més antiga de lo que va ser la Casa de la Vila, ho constituïx el recint d'arqueries. Els gruixuts murs que separen diferents espais i els arcs de sillers de diversa filiació i tipologia, apuntats i rebaixats, fan pensar en una construcció de l'alta edat mija.
Sobre esta llonja hi ha dos altures més, una és la planta noble, a la qual s'accedix a través de l'escala d'anada i volta, i la superior utilisada com almagasén. És de destacar la vinculació d'esta part en la sala principal situada sobre la confraria (més apropiada per a les reunions del consell), a través d'una escala, ya que com s'indicat, es tracta de dos cases a diferent altura clarament diferenciades.
Confraria de Sant Miquel
A finals del sigle XV, en el lloc tradicionalment conegut com a Iglésia de Sant Miquel, existia una confraria que en esta época va canviar el seu altar de lloc, segons consta documentalment.
El recint de l'antiga confraria és una sala composta per tres crugies en dos arcs i pilar en el centre.
Reforma de principis del sigle XVII
En l'any 1608, es va escomençar l'obra nova de la frontera que dona a l'antic Pla de la Creu, lloc cap al qual a partir de la centúria anterior es va convertir el el centre neuràlgic de Forcall en la construcció de soportals i cases nobles. La nova frontera consistia en un cos central que s'alça a manera de torrelló, tan utilisat en el gòtic militar del Maestrat, rematat en espadany.
L'accés a la planta noble té lloc a través d'una escala exterior d'anada i volta, en dos tirs contraposts que confluïxen en la porta principal d'arc dovellat segons la tradició aragonesa, en l'escut de Forcall i la data de realisació de l'obra. El buit de l'escala és aprofitat per a establir un arc d'accés a la llonja que s'utilisava com a almodí.
Vore també
Bibliografia
- Este artícul incorpora text del BIC incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana