Racisme
La discriminació racial és un concepte que sol identificar-se en el de racisme i que el comprén, encara que es tracta de conceptes que no coincidixen exactament. Mentres que el racisme és una ideologia basada en la superioritat d'una races o ètnies sobre atres, la discriminació racial és un acte que, encara que sol estar fundat en una ideologia racista, no sempre ho està. En este sentit cal tindre en conte que la discriminació racial positiva (quan s'establixen discriminacions a fi de garantisar la igualtat de les persones afectades), constituïx una forma de discriminació destinada a combatre el racisme.
El racisme sol estar estretament relacionat i ser confòs en la xenofòbia, és a dir el "odi, repugnància o hostilitat cap als estrangers".[1] No obstant hi ha algunes diferències entre endòs conceptes, ya que el racisme és una ideologia de superioritat, mentres que la xenofòbia és un sentiment de rebuig; d'atra banda la xenofòbia està dirigida només contra els estrangers, a diferència del racisme. El racisme també està relacionat en atres conceptes en que a vegades sol ser confòs, com el etnocentrisme, els sistemes de castas, el classicisme, el colonialisme, i inclús la homofòbia.
Les actituts, valors i sistemes racistes establixen, oberta o veladament, un orde jeràrquic entre els grups ètnics o racials, utilisat per a justificar els privilegis o aventages de que fruïx el grup dominant.
Per a combatre el racisme, les Organisació de nacions Unides va adoptar en 1965 la Convenció internacional sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació racial i va establir el dia 21 de març com a Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.
El racisme en l'antiguetat
Si be era habitual que les cultures antigues manifestaren rebuig i menyspreu cap a atres pobles i cap als estrangers, el racisme com a tal, és un concepte modern que té les seues primeres manifestacions en Europa i les colònies espanyoles a Amèrica, durant l'Edat Moderna.
En la Grècia clàssica estava vigent la discriminació a l'estranger pero no pel seu aspecte "racial" o fenotípic. Els grans filòsofs grecs reconeixien en els egipcis ( als que descrivien com a negres) a representants dignes de la civilisació. En la Edat Mijana les persones negres estaven associades a la riquea del mon islàmic i numerosos sants van ser negres, mentres que, fins a l'Edat Moderna, els cristians van perseguir els judeus per la seua religió, i no per atribuir-los una condició ètnica o "racial".