Papir

El papir és una planta aquatica comu dins de certs llocs del Mediterraneu, especialment en Egipte. Es un junc de la categoria biologica de les ciperacees (cyperus papyrus) utilisat per la fabricacio d'objectes utilitaris, sent el seu us principal l'elaboracio dels antics manuscrits, denominats majorment papir.

El papir com apoyo d'escritura

Els ulls se tallaven verticalment, cordats, emparellades despres un sobre l'atra al creuar-se les fibres. La fulla obtinguda com aço era encolada i pansida per a formar un bon paper (la paraula paper prove del terme grec ΠΆΠΥΡΟΣ = papyros). Generalment, a l'ajuntar fulles diverses una despres d'atra, feen rolls; aquells podien arribar a molts metros i s'acostumava rollar-los entorn d'un cilindre de fusta. El papir més antic conegut es en blanc i lo descobriren dins de la tomba d'Hemaka, el visir del farao Donen, de la I dinastia, entorn de l'any 3000 AC, dins de la necropolis de Saqqara. Gracies als manuscrit sobre papir coneixem molts texts de l'Edat Antiga, sobretot de l'Egipte antic, i també de texts biblics.

Classificacio del papir

Papir Egipciac En raó del gran número de papirs trobats, s'han utilisat esquemes diverses de classificació per a poder-los identificar: Per a la persona que posseia el manuscrit: Papir de WESTCAR Pel lloc d'orige: OXYRHYNCHUS PAPYRI Pel lloc a on se conserva: Canon de TURÍN

Als papirs els assignen ademés un número per a facilitar la seua identificació dins de les obres de classificació. Antigament se classificaven per la seua calitat, en huit classes segons Pliniu el Vell:

• Emporítics: els d'inferior calitat, utilisats com paper d'embolicar.
• Taeneótics: els de malalta calitat.
• Saítics: els de baixa calitat, elaborats en materials sobrants.
• Anfiteátrics: els de mija calitat.
• Fanians: els de bona calitat.
• Livis: els de molt bona calitat.
• Augustics: els d'alta calitat.
• Hieràtics o regis: els de més alta calitat, soles utilisats per a texts sagrats.