Iglésia de Santa Eulària de Palma
L'iglésia de Santa Eulària és un església de cult catòlic romà sota l'advocació d'Eulàlia de Barcelona a la ciutat de Palma, a Mallorca. És a la plaça de Santa Eulàlia, núm. 2, de Palma, a l'illa de Mallorca. Va ser una de les primeres esglésies de Mallorca després de la conquesta catalana. Es va construir sobre una mesquita musulmana. És un temple cristià gòtic molt consistent. L'any 1236 ya figurava al pavorde de Tarragona com a parròquia.
Història
Este temple és de rellevància històrica dins del Regne de Mallorca, ya que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, Jaume II (fill del rei Jaume I, sobirà de la Corona d'Aragó) el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquea del Regne de Mallorca.
Al segle XIII s'hi feren importants actes institucionals, com el jurament dels privilegis i franquees del Regne de Mallorca davant el Gran General Consell per part del futur rei Jaume el Just (1256). El 1414 s'acabà la capella de Santa Llúcia, i fins al 1570 no es conclogué la coberta.
Edifici
L'església consta de tres naus, sent la central la més alta, en dos portes d'accés. El campanar, que data del segle XIX, és de gran altitut i el seu capitell és puntagut.
A l'exterior, unes terrasses envolen el temple i mostren gàrgoles en imàgens com dracs, harpies, basiliscs, etc. representatius del bestiari de l'Edat Mija. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existixen els contraforts, arcbotants, i gàrgoles que envolen l'edifici.
A finals del 2010 acabaren les obres de restauració de la frontera. Als portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els tímpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació (carrer del Sant Crist) i l'occidental sobre el de l'Epifania (carrer de Santa Eulàlia). La frontera principal és d'estil neogòtic de finals del segle XIX i principis del XX. El portal té uns arcs apuntats i hi ha un rosetó que prove de la frontera antiga. Al frontis hi ha un campanar.
A l'interior, destaca l'altar major és d'estil barroc, i és obra del frare dominic Albert de Burgunyó, així com les set capelles a la girola: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist.
La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metros de llargària per 27 metros d'amplària, i es dividix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i dispostes contra el contraforts hi ha les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per díhuit columnes octogonals en moradures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques.
A mijos de l'any 2011 s'hi acabaren les reformes de la frontera de l'església que estava en defectes després d'una forta tempesta.
Vejau també
Bibliografia
- Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4