Perfumeria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 16:59 11 oct 2014 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Perfumeria Hugues Ainé a la [[Provença.]] La '''perfumeria''' designa l’art i la indústria de la...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Perfumeria Hugues Ainé a la Provença.

La perfumeria designa l’art i la indústria de la fabricació de perfums. També és el lloc on es fabrica o es venen els perfums.

L’art de la perfumeria conjunta dosifica i controla moltes substàncies oloroses d'orige natural i artificial per tal de círear una olor agradable i seductora. Els criteris de l'estètica olfativa són molt contrastats segons els periodos i les cultures que abasta. La necessitat i l'us de perfums travessen segles i continents dins de les grans arts clàssiques. La perfumeria segueix l'alça i el declivi de les civilitzacions. Va estar confinada als rituals religiosos durant els primers segles de la història a partir del món grecoromà entrà en la vida profana. Els envasos antics de vidre testimonegen l'ús intensius dels olis perfumats a tota la conca mediterrània.

Les genealogies de la perfumeria mundial, són taules on s'ubiquen les notes olfatives dels perfums i queden organisades per famílies. Els contratipos ubiquen les fragàncies en estes famílies per a referència del públic que els consumix.[1]

Grassa (Grasse) a la Provença és la capital tradicional mundial de la perfumeria. Cap al segle XIX el descobriment de perfums a través de substàncies químiques sintètiques desplaçaren el centre de la producció cap a París.

A nivell mundial les vendes de perfums van ser l'any 2009 de 56,9 mil millons de dólars. Els principals productors van ser França, Alemanya i els Estats Units.[2]

La indústria del perfum a França va exportar productes per valor de 4.100.000.000 dólars a tot el món l'any 2009. El principal comprador de perfums francesos va ser els Estats Units seguits de Rússia.

Vejau també

Notes i referències