Joan Roiç de Corella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Plantilla:Esbos

Archiu:Roig Corella.jpg
Roig de Corella


En Joan Roig de Corella(Valéncia, 1435 - 1497) pertanygué ad una família noble, aristócrata.

En l'any 1445 ajudà en el convent de la Santíssima Trinitat de Valéncia, lo que havia refundat la mateixa regina Maria. L'any següent el Papa Eugeni IV otorgà diverses gràcies espirituals als que colaboraren en les obres de refundació, Joan Roig de Corella estava entre ells.

Joan Roig de Corella tenia parents entre els monges que convivien en el convent de la Santíssima Trinitat junt a Sor Isabel de Villena, per lo que és molt possible que entre abdós hagueren freqüents relacions personals.

L'alta societat valenciana solia celebrar lo que nomenaven, El Parlament, en casa de Berdaguer Mercader, a on queden reflectides unes sessions lliteràries dels senyors de l'alta societat valenciana. En les reunions de El Parlament, cada participant exponia una faula, Ovidi era l'escritor preferit de Joan Roig de Corella, el qual gustava escriure sobre l'amor, pero sobre amors desgraciats, tortuosos, inclòs sobre les més diverses perversions. És més, arriba a imaginar amors entre els amants després de les seues morts.

L'obra de Joan Roig de Corella comprén un gran número de gèneros. Escrigué en vers i en prosa. També hem de dir que escrigué originals i realisà traduccions, a més també escrigué obres profanes i religioses.

Joan Roig de Corella, traduí "Vida de Jesuchrist" de Ludolf de Sajónia, 1486, traduïda de llatí en valenciana llengua.

La seua obra en vers consta de dèneu poemes tres dels quals són religiosos, i setze profans. En quant a la seua obra en prosa, ademés de les traduccions del Psalteri i de la Vita Christi de Ludolf de Sajónia, trobem composicions narratives breus, que també poden separar-se en profanes i religioses. Dins de les proses hi ha mitològiques i hagiogràfiques.

La seua prosa era elegant i els seus poemes versaven sobre temes Marians. En diverses obres seues posa a la dona com protagonista en un primer pla. L'obra de Roig de Corella s'ha considerat molt a sovint com el colofó de l'esplendor de la lliteratura valenciana en el Sigle d'Or.

Pasqual Boronat, baix el seudònim de L. d'Ontalville, en els texts dirigits a Menéndez i Pelayo, coloca a Roig de Corella a l'altura d'Ausias March i Jaume Roig, i fa menció de les seues obres inèdites de Corella llegides en el Cançoner de Mayans: «lo desconegut de Corella és indubtablement millor que lo publicat»

Fra Pere Martines, Sor Isabel de Villena i Joan Roig de Corella, en les seues obres sacres, són els més destacats representants de la prosa religiosa del sigle XV.


Algunes de les seues Obres.:

Triumfo

Història de Jason i Medea

El Juí de París

Tragèdia de Caldesa

L'Oració


Artícul original de Joan Benet en [1]