Guerra de Troya

Els succes de la Guerra de Troya es troben entremesclats per la mitologia i la llegenda. Tucidides, antic historiador grec, qui tratava les tradicions com senyes historiques, somes a la critica, fon qui tractà sobre els primers episodis de l’historia de la Guerra de Troya. De les nou ciutats superpostes en Troya, Troya VI fon destruïda pel foc aproximadament en l’época en que les tradicions ubiquen la guerra de Troya (1194-1184 aC). Homero descriu a Troya com la de l’ample cami. H. D. F. Kitto ("Los Griegos", Eudeba, 1982) diu que "Troya VI tenia un carrer ample al voltant de la ciutat, en l’interior dels murs. Estes murs foren edificats per dos deus i un mortal, i el sector construït per est últim era mes debil i resultà vulnerable: els murs de Troya VI eran mes debils en un punt (on l’acces era més dificil), i aço coincidix en la descripcio homerica."

Els poemes dels poetes que anaven d’un lloc a un atre, nomenats "aedes" i els poemes epics d’Homero canten als heroes d’episodis belics. La Guerra de Troya va succeir a principis del Sigle XII ans de Crist, quan el Rei de Micenas, Atreu (pare de Agameno), va dirigir l’atac contra Troya. Segons la llegenda, Paris, fill de Priam, rei de Troya, seqüestra a Helena (atres versions diuen que se l’entrega Afrodita), la muller de Menelau, rei d’Esparta. Per a rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l’ajuda de son germà Agameno, rei de Micenas. En l’ajuda de tots els reis grecs inicien la guerra a Troya. La guerra fon llarga puix també intervenien els deus, s’enfrontaven entre ells, ajudant als troyans en ocasions, i en uns atres als grecs. L’Iliada d’Homero tracta sobre un episodi d’esta guerra, en l’últim any d’accions beliques.