Trobador

Un trobador és un poeta cantor de l'Edat mijana que crea composicions lliteràries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien lliteratura en llengua llatina, és a dir, els clergues. El terme "trobador" especifica aquell "poeta" que escrivia en llengua vulgar. El trobador és aquella persona culta, que sap de música, de retòrica, de lírica, és a dir, que pertany a la noblea, o que, si més no, ha aprés estes tècniques, i que escriu les poesies en llengua vulgar per tal que siguen difoses oralment. Cal recordar que la població en aquella época era analfabeta i tota esta lliteratura havia de ser recitada i escrita en la llengua del poble i, no pas en llatí.

Els seus poemes no eren per ser llegits, sino escoltats. La població, el burc, els serfs, etc., és a dir, el tercer estament, era totalment analfabet, de manera que l'única manera que tenien per entendre la poesia, la lliteratura culta, era per mijà del recital dels joglars, uns personages, normalment, malabaristes, acróbates que, per mig d'activitats de circ o mostres en bésties ya adestrades o qualsevol atre espectàcul, duen a terme el recital dels poemes. Normalment, cada trobador tenia el seu propi joglar que difonia les seues creacions.

Història i lliteratura

Etimologia

Entre les diverses possibilitats etimològiques del verp "trobar" la més habitual és la d'inventar o crear lliteràriament, del llatí tropare (en grec tropos). Cal distinguir en aquella época el significat de dos paraules que en els nostres dies s'usen sense cap clar matís diferenciador: poeta i trobador. El primer era aquell que escrivia poesia en llatí, en canvi el segon ho fia en una llengua romànica.