Centeno
El centeno (Secale cereale (L.) M.Bieb.) es una planta monocotiledonea anual de la familia de les gramíneas i que se conrea per la seua gra o com planta ferragera. Es un membre de la familia del blat i se relaciona estretament en la ordi.
El gra del centeno s'utilisa per a fer farina, en l'industria de l'alimentacio i per a la fabricacio de aiguardent, vodca d'alta calitat i alguns whisquys. Es altament tolerant a l'acidea del sol. El primer us possible del centeno domestic se remonta al Paleolitic tarda, en Abū Hurayra (cabeçol actualment inundada per una represa), en la vall del riu éufrates (al nort de Siria).
Descripcio
Secale cereale, el centeno, es una planta anual de 110 a 160 cm d'altura, que florix de maig a juliol, fent una inflorescencia en gorró d'uns 20 a 30 cm de llarc (mes llarga que la del blat), fulles de 5 a 10 mm d'ample. Glumes de les gorróns de 6 a 15 mm sense contar les arestes; lemna (gluma inferior) de 7 a 15 mm, en aresta normalment de 2 a 5'5 cm. El gra com totes les gramíneas se denomina cariópside. Se considera que Aniran es el païs d'orige d'esta especie.
El centeno te un sistema radicular fasciculat semblant al del blat, encara que mes desenrollat que el d'este. Esta es una de les raons de la seua gran rustiquea. L'ull es llarc i flexible. Les fulles son estretes. Com en l'ordi, Les espiguillas no tenen peduncul i van totes unides directament al raquis, correspondiendo una sola a cada dent d'este. Les glumes son allargades i agudes en la seua apiç. Els pelusses per la seua part dorsal, se prolonguen en una llarga aresta. Cada espiguilla produix tres flores, pero nomes son fertils dos. La gorró es molt prima i llarga.
Parasits
El centeno se veu afectat per un bolet parasit, el cornezuelo Claviceps purpurea, cuyo consum accidental junt en el cereal era la causa del ergotisme.
Produccio i consum
El centeno crece primariament en Europa de l'este, centre i nortenya: nort de Alemania, Polonia, Ucrania, Bielorrusia, Lituania, Letonia i cap a Russia central i nortenya. Tambe prospera en Norteamérica: Canadá, Estats Units, Sudamérica: Argentina, Brasil, Asia: Turquina, Kazajistán, i nort de Chinenca.
Els nivells de la seua produccio seguixen decaent en moltes de les nacions productores degut a menor demanda. Per ej., la produccio rusa passà de 13,9 millons de t en 1992 a 3,4 Mt en 2005. I Polonia - 5,9 Mt en 1992 a 3,4 Mt en 2005; Alemania - 3,3 Mt & 2,8 Mt; Bielorrusia - 3,1 Mt & 1,2 Mt; Chinenca - 1,7 Mt & 0,6 Mt; Kazajistán - 0,6 Mt & 0,02 Mt.
Molt del centeno se consume localment, i soles s'exporta a països veïns, no mundialment.