Escala i corda
L'Escala i corda, o "per dalt corda", és la modalitat de més prestigi de la pilota valenciana i l'única, en el raspall, que conta en pilotaries professionals.
Història
Està documentada l'existència de trinquets al País Valencià des del s XV, pero el naiximent de la modalitat d'Escala i corda no es pot datar fins vora el 1910, quan el revolucionari pilotari Nel de Murla i la seua parella de joc, el Chiquet de Simat, van eliminar les ralles del joc de llargues per dividir la pista en dos mitats per mijà de una corda a 1,80 m d'alçada.
Regles
L'objectiu de l'Escala i corda és passar la pilota de vaqueta colpejant-la en la mà per dalt la corda. Quan l'atre equip no ho conseguix qui l'ha llançada guanya el quinze.
Les partides són a 60 punts, que es conten de 5 en 5. Cada joc consistix en quatre quinzes (15, 30, val, i joc). L'empat a 15 s'anomena quinzens, l'empat a 30 s'anomena a dos, si un equip iguala a val li resta un quinze i passen a estar a dos. Qui conseguix el val guanya el joc i suma 5 punts. Guanya qui primer arriba a 60.
El quinze comença quan el feridor llença la pilota al daure, qui l'ha de tornar de bo (per dalt corda) a l'equip del rest. Així aniran tornant-se la pilota mútuament colpejant la pilota a l'aire (sense que done cap bot) o al primer bot en terra fins que un dels dos equips siga incapaç de passar-la i perga el quinze, o es cometa falta.
Situacions de falta:
- Quan la pilota pegue dos bots, serà quinze de qui la va llançar.
- Quan la pilota passe per sota la corda, o la toca, serà falta de qui la va llançar, o siga, quinze a favor del contrari.
- Quan un jugador raspe la pilota al segon bot o la toque dos vegades seguides. Serà falta seua, quinze a favor del contrari.
- Quan, en la ferida, la pilota no bote en el dau.
Hi ha també una manera de fer quinze directe, és la més cobejada pels jugadors per ser la més fàcil: Consistix en llançar la pilota a la galeria o a la llongeta de dalt del trinquet sense que torne a la pista de joc, llavors serà quinze de qui l'ha llançada. Atés que els jugadors professionals poden llançar la pilota tan dalt i tan llunt els organitzadors de la partida o competició han d'aclarir les regles, fent esment específic a si les galeries són prohibides o permeses [1]. Una partida tindrà les galeries prohibides quan tota pilota que arribe a la galeria o a la llongeta de dalt i no en caiga serà quinze perdut, d'esta manera es penalisa els jugadors que no busquen guanyar els quinzes d'una manera espectacular. En canvi, les galeries permeses és la manera normal en les partides entre aficionats (perqué no els és fàcil de conseguir) i en competicions del mà a mà (com el Trofeu Individual Bancaixa, per a compensar l'esforç).