Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és entregat anualment per la Acadèmia Sueca a «científics que descollen per les seues contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establits en el testament d'Alfred Nobel, en 1895, i que són donats a tots aquells individus que realisen contribucions notables en la química, la física, la lliteratura, la pau i la fisiologia o medicina.

Segons lo dictat pel testament de Nobel, este reconeiximent és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comité conformat per cinc membres que són elegits per la Real Acadèmia Sueca de les Ciències. El primer Premi Nobel de Física va ser otorgat en 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemània. Cada destinatari rep una medalla, un diplomar i un premi econòmic que ha variat a lo llarc dels anys. En 1901, Röntgen va rebre 150 782 corones sueques, equivalents a 7 731 004 corones de decembre de 2007. En 2015, el premi va ser otorgat a Takaaki Kajita i Arthur B. McDonald, els qui varen compartir la cantitat de 8 millons de corones sueques (una miqueta més de 861 000 d'euros, equivalent a 971 000 de dólars nortamericans aproximadament). Adicionalment, el guardó és presentat en Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realisa cada 10 de decembre, en commemoració de l'aniversari luctuoso de Nobel.

John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dos ocasions, en 1956 i en 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dos disciplines, física en 1903 i química en 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins a la data, puix li va ser concedit el Premi en 1915, quan solament contava en 25 anys. Solament cinc dònes han conseguit el Premi: Marie Curie (1903), Maria Goeppert-Mayer (1963), Donna Strickland (2018), Andrea M. Ghez (2020) i Anne L'Huillier (2023), #lo que fa que el Nobel de Física siga el Premi Nobel que menys dònes hagen guanyat. Fins a 2015, el Premi ha segut concedit a 200 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser otorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en unes atres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de varis membres del comité.