Ricart Samper Ibáñez
Ricart Samper Ibáñez (Valéncia, 25 d'agost de 1881 - Ginebra, 27 d'octubre de 1938) fon un advocat valencià i polític republicà espanyol.
Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 en la seua ciutat natal, durant la II República fon triat diputat pel Partit Republicà Radical de Alejandro Lerroux en 1931 i 1933. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del 19 de novembre de 1933, va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.
Fon nomenat president del Govern el 28 d'abril de 1934, darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, Alcalá Zamora a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de Sanjurjo. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any darrere de perdre el soport de la CEDA en motiu de la, segons el parer del seu president Gil-Robles, debilitat del seu govern front els problemes socials.
En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra Diego Hidalgo, supostes responsabilitats en relació en la revolució de 1934.
En 1936 anà a Ginebra (Suïssa) on moriria.
El 2 de decembre de 2008, la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.[1]
Referències
- ↑ El chiquet que volia ser ministre, El País 11/01/2009.
Bibliografia
- Enguix Samper, Elena (2008). Ricardo Samper, valenciano, alcalde, presidente del Gobierno en la II República.