Fe Babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat ciutat iraniana de Shiràz anuncià que era el Promès Qa'im ("Qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta). Aquest jove (de nom original Siyyid 'Ali-Muhammad) adoptà el nom d'"el Bàb", un títol que en àrab significa "la Porta". La seva vinguda –va explicar el mateix Bàb- representava el portal pel que pròximament hauria d'aparèixer el Missatger de Déu que tota la humanitat esperava. Tots els relats coincidixen en senyalar que el Báb va ser un chiquet extraordinari. Naixcut el 20 d'octubre de 1819 es dia que tenia una sabiduria sorprenent i una noblea que recordaven al jove Jesús. Ya madur, el Báb va dedicar-se als negocis del seu tio, propietari d'una firma comercial. La pietat i integritat del Báb es van convertir ràpidament en objecte d'admiració per atres mercaders. També va ser conegut per la seua generositat en els pobres.
Després de proclamar ser el Promés Qa'im, el Báb va atraure ràpidament un gran número de seguidors. L'espectacular creiximent donà lloc a l'oposició i persecució, sobre tot per part del clericat islamista, que veïen amenaçat el seu poder i prestigi. Durant esta persecució el Báb va ser empresonat diverses vegades.
La seua obra més important, el Bayán, eliminava lleis de l'Islam i les substituïa per atres de noves. El Bayán es centrava en una moralitat exigent fonamentada en la purea de cor i d'intenció. També defenia la dona i els pobres, així com l'educació i aplicació de les ciències útils.
El tema central del Bayán girava en torn a l'imminent arribada d'una segona Manifestació de Deu, que seria més gran que el Báb la missió de la qual seria inaugurar l'era de pau i abundància que temps enrere havia estat anunciada pel cristianisme, el judaisme i la resta de religions.
L'atreviment en que el Báb proclamà la seua missió i presentà l'ideal d'una nova societat van desembocar en la por per part de les autoritats religioses i seculars. La persecució del Báb i dels seus seguidors va començar immediatament.
Els qui s'hi van enfrontar van arribar a dir d'ell que no era un herege, sino un rebel perillós. Van decidir que havia de ser eixecutat. El 9 de juliol de 1850 es complia la sentència de mort en el pati d'un quarter de Tabríz, davant la mirada de 10.000 testimonis que fitaven des de les taulades de les cases contigües al quarter. El Báb i un jove seguidor seu havien estat penjats en dos cordes clavades a la paret del pati. Un regiment armeni, compost per 750 soldats colocats en tres fileres de 250 fusellers cadascuna, va descarregar en orde. El fum de la pólvora i la pols resultants eren tan densos que el pati va quedar totalment fos.
Tal i com informa un relat del Ministre d'Assunts Exteriors Britànic, una vegada es va dissipar el fum no hi havia restes del Báb. El Seu company, dret davant la paret, no havia estat víctima de cap bala. Això sí: les cordes estaven destrossades.
El Báb va ser trobat a la Seua cel·la mentres donava les Seues últimes instruccions als Seus seguidors. Aquell mateix matí, quan els guàrdies l'havien anat a buscar per a portar-lo al lloc de l'eixecució, el Báb els havia avisat que no hi havia cap "poder terrenal" que pogué silenciar-lo fins que no hagué acabat de donar les instruccions. Ara, el Báb els dia: "Podeu complir la vostra fita".
Per segona vegada, el Báb i el Seu company van comparéixer davant el contingent de soldats armeni. Este contingent es va negar a disparar i va haver de ser substituït per un de soldats musulmans. Esta vegada els cossos van quedar clavillats en una barreja d'ossos i carn. Sorprenentment, pero, les seues cares van quedar intactes a l'atac.
A part de la seua eixecució, més de 20000 persones van ser mortes en l'únic delicte de ser babís en tant sols 5 anys.
En declarar Bahà'u'llàh ser la Manifestació de Deu promesa pel Báb, tots els babís van declarar-se bahà'ís, és a dir, van acceptar la Fe bahà'í.