Sermó de la montanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
El sermó de la montanya, per Fra Angelico.

El Sermó de la montanya fon, d'acort en l'Evangeli segons sant Mateu, un sermó oferit per Jesús de Nazaret als seus discípuls i a una gran multitut (Mt 5, 1; 7, 28). La tradició diu que l'alocució es va desenrollar en l'ala d'una montanya (d'ahí el seu nom). Alguns cristians contemporàneus creuen que es tractava d'una elevació al nort del Mar de Galilea, prop de Cafarnaum.

Pot ser considerat com a similar al Sermó de la planura com es menciona en (Lc 6, 17–49). Alguns comentaristes creuen que pot tractar-se de versions distintes del mateix text, mentres que uns atres diuen que Jesús predicava freqüentment temes similars en diferents llocs. En tercer lloc, hi ha els qui creuen que cap dels sermons realment va existir, sino que abdós són compilacions de les primeres ensenyances de Jesús tal com es mostren en Mateu i Lucas.

Provablement, la porció més coneguda són les Benaventurançes que es troben a l'inici. També conté el Parenostre, aixina com la versió de Jesús de la Regla d'Or. Atres versículs citen a sovint la referència de «sal de la terra», «llum del món» i unes atres. Per a molts, el Sermó de la montaya conté les disciplines principals del cristianisme i és considerat com a tal per molts pensadors morals i religiosos com Tolstoy i Gandhi.

Enllaços externs

Commons