Albert Schweitzer
Ludwig Philipp Albert Schweitzer, conegut com Albert Schweitzer (Kaysersberg, Alsàcia, Imperi Alemà, 14 de giner de 1875 – Lambaréné, Moyen-Ogooué, Gabon, 4 de setembre de 1965) fon un mege, filòsof, teòlec i músic franc-alemà, en ciutadania inicialment alemana i despuix francesa (despuix de l'incorporació d'Alsàcia a la República francesa), mege missioner en Àfrica i Premi Nobel de la Pau en 1952, també conegut per la seua vida interpretativa de Jesús i el seu profunt coneiximent dels texts bíblics.
Albert Schweitzer naixqué en la província d'Alsàcia i Lorena, en eixa llavors part de l'Imperi Alemà, hui de França. Schweitzer, un luterà, va desafiar tant la visió secular de Jesús representat per la metodologia històric-crítica de la seua época en certs círculs acadèmics, aixina com la visió tradicional cristiana. Ell presentava a Jesús com algú que, lliteralment, creïa que el fi del món estava aplegant en la seua pròpia vida i es creïa a sí mateixa com un salvador.
Com a músic, des de menut va deprendre a tocar el piano i seguint la tradició familiar (el seu pare i yayo foren organistes) va estudiar per a interpretar eixe instrument, sent alumne del compositor francés Charles-Marie Widor. A la seua volta es va interiorisar pel que fa a la construcció d'òrguens i va advocar per conservar els instruments més antics.
El posar en pràctica en la seua pròpia vida la seua filosofia de "Reverència per la vida" fon lo que li va valdre el Premi Nobel i el reconeiximent mundial; una actitut que va expressar de moltes formes, sent la més famosa l'haver fundat i mantingut l'Hospital Albert Schweitzer en Lambaréné, ara Gabon, a l'oest d'Àfrica central, en aquell temps encara Àfrica Equatorial Francesa.
Fon tio segon del filòsof i escritor francés Jean-Paul Sartre.