Parma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Parma

Parma és una ciutat d'Italia, situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Parma.

Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 195.687 habitants.

Història

Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia romana en l'any 183 a. C., enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.

En el periodo de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar (43 a. C.). En l'any 377 la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any 451 fon saquejada per Àtila.

Des de l'any 774 fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el sigle IX.

En el sigle XIII els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any 1344 Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en 1346 a Lluc Visconti, senyor de Milà.

L'estat milanès la va conservar fins a l'any 1511, pero baix la família Terzi es va fer independent breument (1404-1409); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat (1440-1449) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any 1511 es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al Papa, que en va prendre possessió en l'any 1512.

El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any 1731 a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.

El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any 1802 va caure en poder de França i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en 1814 i en 1815 el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any 1847 quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any 1860 es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.

A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any 1922 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

En la Segona Guerra Mundial els aliats varen entrar en Parma el 25 d'abril de 1945.

Enllaços externs

Commons