Sempre parla qui més té que callar
Revisió de 11:01 20 maig 2021 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Sempre parla qui més té que callar''', refrà valencià que es diu a qui critica defectes o actituts d'un atre quan ell mateix és més imperfe…»)
Sempre parla qui més té que callar, refrà valencià que es diu a qui critica defectes o actituts d'un atre quan ell mateix és més imperfecte que el criticat o quan algú pretén donar-li lliçons a qui sap més que ell.
Similars
- L'ignorància és molt atrevida
- Ningun geperut es coneix la gepa
- Vore la palla en l'ull de l'atre i no vore la biga en el propi
- Quien mucho habla, mucho yerra, (en castellà)
- Dime de qué presumes y te diré de qué careces, (en castellà)
- Mira quién fue a hablar, (en castellà)