Palau de Nolla
El Palau de Nolla o Palaut de Nolla també conegut com a Villa Yvonne és un palauet situat en la població valenciana de Meliana. Destaca per haver format part del conjunt fabril de l'empresa de mosaics Nolla. Construït a finals del sigle XVII, ha segut objecte de numeroses modificacions, fins al seu abandó en la década dels 70 del sigle XX.
Història
A finals del sigle XVII es va elevar una alqueria en la rodalia del poble de Meliana. La construcció, d'una excepcional calitat, contava en un cos principal de planta rectangular, d'aproximadament 20 × 10 m. La seua tipologia a dos mans és la tradicional de la zona, pero contava també en una torre adossada a la seua frontera nort, en la que s'ubicaven les escales d'accés a la primera planta. El nivell superior era utilisat per al secat i almagasenament de productes. Perfectament orientada, la seua cara sur recau al Camí Barranquet, constituint aixina la frontera principal, com ho demostren els elements de pedra llaurada que la realçaven.
En l'any 1844, a raïl de la desamortisació, esta propietat de l'orde dels dominics és venuda a una família de l'alta burguesia valenciana: els Sagrera. És llavors transformada en casa de camp, coneixent les seues primeres reformes importants.
En 1860 Miguel Nolla, qui buscava un lloc a on ubicar la seua fàbrica, decidix aprofitar els terrenys i l'edifici —propietats de la seua esposa Juana Sagrera Guix— per a portar a terme el seu proyecte. És llavors quan és transformat en mostrari de l'empresa, revestit d'un admirable conjunt de mosaics. Esta época serà la més significativa i recordada de l'edifici.
En 1917 les antigues instalacions de fabricació de mosaics són venudes pels fills de Miguel Nolla a l'empresa suïssa Gardy, S.A., i l'edifici passa llavors a ser la residència del nou director de la fàbrica, Óscar Waetzig. La seua filla, Yvonne *olozan, seguirà ocupant fins a la década dels 80 la vila que, posteriorment, mantindrà el seu nom. Una volta deshabitat va escomençar la seua inexorable deterioració, fins a aplegar a un estat de ruïna imminent.
En l'any 1986 s'inicien els tràmits de cessió de l'edifici a l'Ajuntament de Meliana, per part de la seua llavors propietària, l'empresa Schneider Electric. Pero serà en 2012 quan el palau monumental va passar oficialment a ser propietat municipal, per mig de la firma definitiva de dita cessió.
En l'any 2010 es varen iniciar treballs d'estudi del monument, en l'intenció d'evitar la seua ruïna, donat el seu alt nivell de deterioració. Este treball, guardonat en el European Union Prize for Cultural Heritage/Europa Nostra Award 2012, ha permés planificar les intervencions a realisar. Aixina, des de l'any 2011 s'estan realisant periòdicament obres de restauració. Finalment, en el 2020 s'ha acabat el seu procés de restauració, i es pot visitar.
El mostrari de l'empresa Nolla
A pesar de la seua dilatada història, el Palauet de Nolla és conegut per la seua época d'apogeu, quan formava part del conjunt fabril de l'empresa de mosaics. Miguel Nolla va tindre la brillant idea, en el moment d'iniciar la construcció de les seues naus, de mantindre l'alquería com a part de les seues instalacions, i d'utilisar-la per a ensenyar als seus clients més prestigiosos la bellea i les possibilitats del seu producte. Aixina, els convidats escomençaven la seua visita per les naus de producció, a on podien admirar la fabricació de semblant material, la modernitat de la maquinària i del procediment. Passaven seguidament a la zona de recreació que constituïa el Palauet, a on veen el resultat final, a través de mosaics d'una gran bellea i varietat.
Peça clau de la seua estratègia comercial, va rebre les visites de gran part de l'alta societat de la segona mitat del sigle XIX, com per eixemple les famílies Romanov i Hohenzollern, els reis d'Espanya Amadeu I i Alfons XII, el General Prim, intelectuals tals com Blasco Ibáñez o el Poeta Querol, i inclús diplomàtics com el Cònsul dels Estats Units.
El magnífic conjunt de mosaics presents en l'edifici reflectix els distints tipos de dissenys que podien realisar-se en esta ceràmica. Ademés de la totalitat dels paviments, les composicions adornen numerosos sòculs, la frontera oest (la principal en aquella época), la frontera nort (hui desapareguda), i inclús la cúpula de la torre. Numeroses composicions parietals realcen igualment les fronteres dels porches. Un dels elements més destacables és, sense dubte, el retrat del fundador de l'empresa, situat en la part alta de la frontera est, mirant aixina el pati de la fàbrica, acollint als visitants.