Aleixandre Magne
Aleixandre Magne visitant el Temple de Jerusalem
Informació professional
Família
Aleixandre III, el Magne, o simplement Aleixandre Magne (el Gran), naixqué en agost de l'any 356 a. C. en la ciutat de Pilot, capital de Macedònia, actual Grècia. Fill del Rei Filip II i de la princesa Olimpia, descendent de la familia real Epirota, en qui mantingué una relació d'amor i odi, rayana en la malaltia. Adorava els poemes epics que li llegia la seua institutriu i alli va començar la seua admiració per Aquiles, a qui intentà imitar el restant de la seua vida.
Aleixandre fon enviat a Mieza a on obtingué la seua formació militar; física en mans de Leónidas I, i, tenint com tutor a Aristòtil, en filosofia, geografia, zoologia, lliteratura, poesia, retorica, ciència i medicina. Als 16 anys lluità contra lo Tríbalos i Ilirios, ademés d'eixercir interinament el govern mentres el seu pare sitiava Bizanci.
Vida d'Aleixandre Magne
Als 18 anys, al front de la cavalleria triumfà contra els Mesures en la batalla de Queronea. Les relacions tempestuoses entre els seus pares fa que Filip desterre a Olimpia a Epiro, qui partí de la ma del seu fill. Assessinat el seu pare a instancies de Paussanias en l'any 336 a. C., i als seues 20 anys, accedix, despuix del magnicidi al que molts vincularen junt en la seua mare, al tro macedoni. En realitat, la successió correspondía al seu germanastre Arrideo, fill de Filipo i una ballarina, pero que patia alguna deficiencia mental que ho relegà de la lluita pel poder. La mort del rei fon l'oportunitat dels grecs d'amollar-se del joc cruel al que els sometia Filip, sublevándose, algunes ciutats, a l'autoritat real. (Despuix de la guerra del Peloponeso, Filip utilisà la Grècia dividida pels conflictes entre Esparta i Atenes per a, en el seu eixercit, reunificar la regió baix els seus designis).
Tebas fon el cap de l'alçament (a la que se plegaren Grècia, Ambracia, etc) fent correr el rumor de la mort d'Aleixandre, i la primera que chafà quan detingué als rebels. Esta és la primera oportunitat, també, en que manifestà una crueltat poc comú, passant per l'armes i venent com esclaus als habitants de les ciutats sublevades. Posada en perill la frontera nort per un enemic molt superior, Aleixandre el Magne se dirigix cap a alli i procedix a l'enfortiment de la mateixa demostrant una notable capacitat estrategica i una tremenda valentia. En l'any 334 a. C., als 22 anys, inicià la campanya contra Persia, qui fora l'enemic historic de Grècia, unida per primera volta. A les vores del riu Granicus, en el Asia Menor, gana la batalla homonima contra les forces perses del rei Dari III, la seua primer gran victoria, en la que 31.000 macedonis derrotaren a casi 80.000 asiatics, més el guardia personal de Dari (els “10.000 immortals”).
Expansió de l'Imperi d'Aleixandre Magne
Contrariament a lo que ell creïa, la seua aventura expansionista no rep l'acogiment de les ciutats gregues someses pels perses, com Halicarnaso, donat que baix el govern d'estos posseien una economia florent, entre atres factors. La batalla d'Issus, Síria, és la victoria definitiva sobre Dari III, qui va fugir abandonant a la seua família (mare, esposa i fills). Estos reben un tracte excelent de part d'Aleixandre.
Arriba a atres regions d'Asia a on és rebut com a héroe. Despuix de passar per Fenicia i Palestina part rumbo a Egipte, que li obri els seus braços com a un verdader llibertador. Governarà este país per un llarc periodo, fundant importants ciutats com Aleixandría. Inteligentment respectà la religió egipcia que havia segut vapuleada per Dari, autoproclamándose Farao.
Despuix d'un periodo breu de tranquilitat part cap al centre del poder persa per a terminar la seua conquista. Creu el Tigris i l'Eufrates i s'enfronta novament al rei persa en la batalla de Gagamela, una de les més impressionants de l'història, a on 40000 soldats grecs i la direcció d'un estratega militar grandios, derroten a forces propenques al milló d'ànimes.
Posteriorment cau Babilonia i Sussa encara que la seua ambició ho porta a la mismísima capital persa (Persépolis) a qui somet sense dificultat. Des de Issus a Punjab, Aleixandre semblava no tindre llimits. Respectuós de la cultura asiatica buscà fusionar abdós cultures prenent per a sí, inclús, ritos orientals. De fet, se casà en Barsine, oriental en qui te un fill: Heracles.
De totes formes l'únic amor d'Aleixandre fon el seu amic Hefestión, a qui coneixqué en l'Academia de Mieza, de chicotet. La campanya s'esten durant 11 anys fins l'assessinat de Dari a mans dels seus propis subdits, i inflinge en els hòmens grecs un deterior fisic i moral difícil de sostindre. Aleixandre fa cas omís a les debilitats del seu eixercit i a través del desert afgano i en escases forniments, pas per Ecbatana, Bactriana i Sugdiana, ciutats a on residien els satrapes majors de Persia i assessis de la seua antic rei (Dari). En la travessia coneix a Roxana, princesa irania, i se casa per qüestions politiques, Atre fill a qui cridara Aleixandre sera el frut d'eixa unió.
Expedició a l'Índia
Decidix partir cap a l'Índia, emulant a la seua admirat deu Baco, ante el descontent dels seus generals que tan soles anhelaven el retorn a les seues llars. A les seues fileres se unen efectius perses i indis. A vores de l'Hispades derrota al rei Poro; arriba a Patala i organisa la tornada a la seua terra de tot l'eixercit. En el camí se casa en atra Barsine, esta, fill de Dari III, assessinada despuix per Roxana abans de donar a llum a Aleixandre IV. Se casa, també, en Parysatis, fill d'Oco. Els anys finals se caracterisaren per les constants porgues que realisava entre les seues fileres frut de la paranoia que ho afectava.
El final d'Aleixandre Magne
La crueltat fon part d'ell i els seus descompassaments poc a poc prepararien l'aposema que hauria d'acabar en la seua vida. Una nit, despuix d'una discussió insignificant, Clieto, el seu millor amic i germà de Lenice, la seua institutriu, fon assessinat per Aleixandre al ser qüestionat sobre els seus metodos. Els dos dies en que supostament plorà tancat pel fet, segurament no hagen llavat la sanc de les seues mans. A la seua tornada a Sussa, “contrau febra” i mor als 32 anys d'edat. En realitat els permenors de la seua mort són motiu de divergencies històriques. Per a alguns mori de paludisme o malària; per a atres de leucèmia; i per a molts, enverinat pel mismísim Aristòtil. Lo cert és que tota Grècia ho veïa com un tirà nefast.
L'imperi que ell creà fon el més gran que el món havia conegut. Fundà més de 60 ciutats.