Chasqui
Els chasquis foren corredors agils i altament capacitats per a enviar mensages u atres objectes reals en tot l'Imperi Inca. Els chasquis foren enviats a varis cents de quilometros, aprofitant els vasts camins de l'Inca i els ponts de cordes en els Andes del Perú i de l'Equador.
El recorregut dels camins de chasquis segui una llinia de Nasca a Tombes a lo llarc de la costa de Perú, a on també s'estengue a atres parts de l'imperi en lo que hui es Colombia, Bolívia, nort d'Argentina i Chile.
Cada chasqui portava un pututu (una trompeta feta d'una barca de caragol o corn d'animal), un quipu en que l'informació s'almagasena, i un qipi en la seua esquena per a portar les mercaderies subministrades. Els chasquis se tandejaren per a lo que els permete portar mensages a llargues distancies en un temps mínim. Tambos, o zones de descans foren construïts en llocs estrategics de la ret de carreteres, sent sovint chicotets acovilaments que servixen d'aliment i aigua. Els chasquis parti d'un tambo per a unir-se a la proxima a on atre chasqui (una en folgança) estava esperant per a portar el mensage al segúent tambo, i aixina successivament.
A través del sistema de chasquis, un mensage de Cusco se podria entregar a Quito en l'espai d'una semana. Els chasquis reberen capacitació en les tècniques d'atac i defensa per a garantisar l'entrega segura dels seus productes.
Durant l'época de la colonisació espanyola (que escomençà entorn de l'any 1535), se començà a difondre la paraula chasqui per a descriure a aquells que portaven el correu a cavall. El terme era popular fins el sigle XX.
La caricatura d'un chasqui fon utilisada com mascota, en l'edicio 2004 de la Copa Amèrica de fútbol, organisada per Perú eixe any.