Mónaco
| Principauté de Monaco Principatu de Múnegu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Principat de Mònac o simplement Mònac (en francés: Principauté de Monaco; en monegasc: Principatu de Múnegu; occità: Principat de Mónegue; en italià: Principato di Monaco), és, després del Vaticà, el país més chicotet del món i mes dènsament poblat. Localisat entre el Mar Mediterràneu i França sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
Política
Mònac ha segut governat per una monarquia constitucional des de 1911, en el Príncep com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposats pel govern de França, i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
Baix la Constitució de 1962, el Príncep compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigts pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
Cultura i Art
En Mònac prevalixen els estils arquitectònics que s'han donat en França. Entre les seues construccions més significatives es troba la Catedral de Mònac de l'any 1875, construida en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del segle XII dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Unes atres de les construccions emblemàtiques de Mònac, ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.