Periodo de les grans migracions
La investigació històrica antiga (sigle XIX i principis del sigle XX) agrupava baix l'expressió «invasions bàrbares» o «grans invasions» als moviments migratoris de les poblacions germàniques, hunes i unes atres, des de l'arribada dels huns a l'est de Europa central cap a 375 fins a la dels llombarts en Itàlia en 568 i la dels eslaus en el Imperi romà d'Orient en 577. En l'investigació històrica moderna, els diferents idiomes europeus han renunciat al substantiu «invasions» i a l'adjectiu «bàrbares», preferint expressions com a «migració de pobles» o «periodo de migracions» (Völkerwanderung, en alemà, Migration Period, en anglés). En espanyol i francés encara s'usa, per conservadurisme llingüístic (el principi de la «menor sorpresa»), l'expressió «invasions bàrbares», no en una connotació pijorativa sino en referència al barbaricum, paraula en la que els escritors de la Roma Antiga es referien a lo que estava fora de la seua imperium (imperi); siga com siga, les divisions històriques són davant tot concepcions mentals i es basen en convencions.