Història de la República Dominicana
La història de la República Dominicana es remonta a l'any 600 d.C., quan els ocupants de l'illa eren els taíns. L'illa de Quisqueya va ser reclamada per Espanya en 1492, i va formar part de l'Amèrica espanyola.
A partir del sigle XVII els francesos es varen ser instalant en l'oest de l'illa creant lo que després seria Haití. Espanya va entregar la seua part de l'illa de Sant Dumenge a la França republicana en ser derrotada en 1795, en lo que tota l'illa va passar a ser colónia francesa. Despuix de l'independència d'Haití en 1804, els francesos varen retindre el restant de l'illa fins a 1809.
Despuix d'un breu intent d'independència, els dominicans varen caure baix el control d'Espanya, que va recuperar la part oriental de l'illa baixe el Tractat de París (1814). El poble de Sant Dumenge va decidir rebelar-se contra Espanya en novembre de 1821 per a unir-se al país suramericà de Gran Colòmbia, rebujat pel deute de Bolívar en Haití, sent la mateixa situació en EE.UU., quedant l'opció d'anexar la República a Espanya. Haití va ocupar la república en 1822, i la república va lluitar per la seua independència fins que finalment es va conseguir en 1844.
Per una forta recessió econòmica, amenaces haitianes i la guerra de secessió en els Estats Units Espanya va reanexionar el país en 1861, i no va ser fins a 1865 que la República Dominicana va recuperar la seua independència definitivament. Des de la década de 1860 fins a la década de 1910, el país va experimentar conflictes interns, lo que va conduir a una invasió i ocupació del país per part dels Estats Units de 1916 a 1924.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Història de la República Dominicana.
| ||||||||||||||||
.svg)