Repoblació del Regne de Valéncia
La repoblació en el Regne de Valéncia consistí en poblar el Regne de Valéncia (independentment de les poblacions que ya residien allí) en cristians de diferents punts d'Europa occidental durant la conquesta de Valéncia.
Rendició de Valéncia
El Regne de Valéncia mai tingué que ser asaltat, i no fon aixina ya que son rei àrap fon el que li la entregà a el rei Jaume I d'Aragó, naixcut en Montepllier.
Segons conta el "Libre dels fets" Jaume I no va expulsar a ningun resident del Regne sino que deixà que ses gents seguiren vivint en les seues poblacions ademés de les cases que serien entregades a cristians (independenment de que estos cristians després les agarraren o no).
Població valenciana
Ans de l'arribà dels cristians a alliberar el Regne de Valéncia (d'aquella época, Taifa de Valéncia) dels cristians n'hi haven per supost unes poblacions que podriem dividir entre:
- Mossàraps (Hispano-romàniques i visigodes)
- Àraps
- Judeus
Índice de repoblacions
Segons mos conta el historiador E. Vidal en son ensaig "Valencia durante el reinado de Jaime I" els oriunts entre 1387 i 1396 són[1]:
- Valéncia________36%
- Castelló________30%
- Terue___________28%
- Saragossa_______1,2%
- Catalunya_______1,2%
- Extranger_______1,2%
- Rest península__2,4%
N'hi ha un atre reconte de 1.401 a 1.450:
- Valencians________51,64%
- Aragonesos________15,72%
- Castellans________11,50%
- Extrepeninsulars__11,50%
- Catalans__________4,23%
- Per determinar____5,41%
En 1.475 el quadro de la inmigració per regions oferix estes procedencies:
- Castellans___63,5%
- Valencians___27,6%
- Aragonesos___5,9%
- Catalans_____2,5%
- Baleàrics____0,5%
Cases
En el any 1510 en les corts de Monzón se contaven 55.616 cases per a tot el regne, de les que 9.789 cases estaven en la ciutat de Valéncia.
Cap al 1.489 la proporció de musulmans, mossàraps i cristians en el Regne de Valéncia era del 50%.[2]
Ciutat de Valéncia
Segons el llibre "De la conquesta del regne de Valencia", la ciutat de Valéncia fon presa deprés de 10 anys de lluita al mateix temps que ans d'arribar anava conquistant atres viles i castells i que cita en el capitul IX:
- "E apres que la dita ciutat de Valencia hach pres, quis pres la vespra de sent Miquel, del any M.CC. xxxviii e poblada de les sues gents propies. E puix ana conquistant, e prenent tot ço q del dit regne de Valencia era, e aenant envers lo regne de Murcia."[3]
Ciutat de Castelló
No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233. La Cronica de Jaume I diu que van ser respetats en els seus bens els moros d´Uxo , Nules i Castello i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats.
El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estan en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti "Origenes de Castellon", dona com hipotesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castello, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de "Palmeral de Burriana", pero no existix documentacio definitiva al respecte.
Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castello van ser uns trenta, (possiblement menys) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d´estes terres.
Diu V. Traver [4] que en Castello , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relacio als pobladors moros ere molt baix, confirmant la afirmacio de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...[5]
Governació d'Oriola
Segons mos conten en el llibre Reys D'Aragó[6] al igual que la ciutat de Múrcia els llocs que foren poblats en catalans son els de la Governació d'Oriola. Parla de les ciutats d'Oriola, Elig i Alacant entre atres les que foren poblades per catalans i d'ahi la famosa frase de "lo mes bell catalanesch de tot lo mon" referit a tal zona. En tal llibre, tampoc se parla de que haja hagut tampoc una matança o expulsió dels mossàraps que residien en la zona, per tant podriem entendre que hui dia eixa "catalanitat" de la governació d'Oriola ha pràcticament desaparegut, barrejant-se aixina catalans en valencians (mossàraps) i al mateix temps, la llengua, d'ahi que el dialecte alacantí tinga cert vocabulari i pronunciació un tant catalana, sense que este, deixe de formar part per supost de la llengua valenciana, dins del continuum dialectal occitano-romànic.
Referències
- ↑ http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218
- ↑ http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=218
- ↑ http://2.bp.blogspot.com/_MjC13GdF0ck/Sm-OfiD6guI/AAAAAAAAAJA/t8ajXMv3t6M/s1600-h/pag_47.jpg Pàgina del llibre De la conquesta del regne de Valéncia en el capítul 9.
- ↑ Antigüedades de Castellón de la Plana Llibre de V. Traver
- ↑ http://www.idiomavalencia.com/docs/var/castellorepoblacio.htm
- ↑ Reys Darago, foli XV.
