Llengües escandinaves

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llengües npordiques. En blau les continentals i en vert les insulars.

Se coneix en el nom de llengües nòrdiques[1] a les llengües germàniques septentrionals[2] o llengües escandinaves [3].

Constituïxen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-família de les Llengües indoeuropees, junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.

Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlades en Dinamarca, Noruega, Suècia, les Illes Feroe, Islàndia i Groenlàndia, aixina com per una significativa minoria sueca en Finlàndia i per grups d'immigrants en Amèrica del Nort i Austràlia.

Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una llengua escandinava com a llengua materna, incloent una significativa minoria sueca en Finlàndia.

Referències

  1. Esta expressió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els països nòrdics.
  2. Expressió gastada en genètica llingüística (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Language Family Trees Indo-European, Germanic, North. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).
  3. Terme que apareix en estudis llingüístics sobre Escandinàvia (Treball sobre la sintaxis del dialecte escandinau. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, a soles recobrix l'àmbit continental, 'i.e., danés, suec i noruec

Enllaços externs

Commons