Pere el Gran
Pere el Gran (Valéncia, Regne de Valéncia, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285; en aragonés Pero,[1] en llatí Petrus) fon un soberà de la Corona d'Aragó en els títuls de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de Valéncia (1276-1285) i despuix de la conquista de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).
Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys.[2] Està enterrat en el Real Monasteri de Santa Maria de Santes Creus, i la seua tomba és l'única d'un soberà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seua conquista militar del Regne de Sicília en l'any 1282 es féu famosa la frase de l'almirant Roger de Lauria o Llúria, en qué afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar mediterrànea, sinó portava en la seua cua un escut o una Senyal Real:
Referències
- ↑ Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa
- ↑ Regnat: Rei d'Aragó, Rei de Valéncia i Comte de Barcelona
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pere el Gran.