Patraix (Districte)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Plaça de Patraix en el barri de Patraix
Carrer Campos Crespo en el barri de Safranar
Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre

Patraix és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de Valéncia, que inclou, ademés de Patraix, els barris de Sant Isidre, Vara de Quart, Safranar i Favara.

Llimita pel nort en el districte de l'Olivereta, al sur en els districtes de Jesús i Pobles del Sur, a l'est en Extramurs i a l'oest en el municipi de Chirivella.

Va ser un poble independent fins a l'any 1870, moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época.

Història

Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim llatí, «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos alqueries, hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les epidèmies de pesta de l'any 1647, durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta camperola de l'any 1663, quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'horta immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.

Ya en el sigle XX tingueren lloc en el barri diverses vagues d'obrers, especialment del ram del vidre. És destacable el fet que es fundara en Patraix la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). El barri, durant els anys de la guerra, va vore caure com a mínim dos bombes que deixaren diversos morts, i contà en un refugi antiaéreu en l'actual carrer de L'Alcúdia. El temple parroquial, que patí un incendi en l'any 1936, fon restaurat durant la posguerra.

Encara que la ciutat s'ha acabat engolint la trama urbana de l'antic poble de Patraix i que els seus antics llímits urbans han quedat desdibuixats, encara a dia de hui l'antic poble conserva la seua iglésia parroquial, part del seu antic centre històric format per cases i alqueries d'orige migeval i alguns dels carrers que conformaven el antic poble.

Entre el patrimoni del barri destaca l'antic Convent de Jesús fundat en el sigle XV, que va ser seu del manicomi provincial de Valéncia entre els anys 1867 i 1993.

Enllaços externs

Commons