Gramàtica de la lingua franca nova
La gramàtica de la lingua franca nova (elefen) és una simplificació de la gramàtica comuna de les llengües romàniques espanyola, francesa, italiana, catalana i portuguesa. S'assembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià el chabacà.
Alfabet i pronunciació
Alfabet
Mayúscules
Noms de les lletres
Vocals
Diftoncs
Consonants
Consonants prestades d'atres llengües
Accent tònic
Fonotàctica
Frases
Subjecte i objecte
Complements
Preposicions
Proposicions
Substantius
Els sustantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment.
Plural
S'afig -s al sustantiu per a formar el plural. Si el sustantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula:
- gato, gatos – gat, gats
- om, omes – home, hòmens
Els adjectius, que modifiquen a un sustantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari:
- la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges
- multe belas – molt bonicos/boniques
Alguns sustantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen:
- El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista.
- On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons.
- Me ia compra esta oculo de sol en Nederland. – Vaig comprar estes ulleres de sol en els Països Baixos.