Barranquisme

El barranquisme o també conegut com a descens de barrancs és una activitat deportiva relacionada en l'espeleologia, el senderisme, l'escalada i l'alpinisme per una banda, i en els deports aquàtics per l'atra. Consistix en progressar pel llit d'un barranc, podent presentar un recorregut molt variat: trams en poc de cabal o inclús secs, punts en tolls i gorcs profunts i atres trams en cascades de diverses altures, trobant també terrenys en vegetació o desèrtics.

El barranquisme consistix en anar superant eixos canvis de recorregut: caminant, nadant, desescalant o fent us d'una progressió més tècnica en cordes utilisada normalment en l'espeleologia, en particular el descens en ràpel. Se considera que per a que un descens siga valorat com a apte per al barranquisme té de combinar com a mínim dos d'estes tres característiques: cabal, verticalitat i caràcter encaixat.

Quan la ruta no presenta dificultats respecte a la verticalitat, se li diu senderisme aquàtic.

El descens de barrancs és una disciplina específica que requerix una completa formació i coneiximents i habilitats per a ser practicada de forma segura. Encara que pot realisar-se en solitari, per seguritat se practica habitualment en grup, i s'ha de tindre experiència mínima i l'equip adequat per a realisar-la. L'equipament personal i colectiu varia molt dins de les característiques de cada descens, pero dins de l'equip s'han de considerar imprescindibles una mochila en drenage per a l'aigua, calcer específic de barranquisme, vestit de neopré, casc, arnés, descensor i cordes.