Josep Palomero i Almela

Josep Palomero i Almela (Burriana, 21 de març de 1953), és un llingüiste i escritor valencià d'ideologia pancatalanista, és vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Biografia

És llicenciat en Filologia Hispànica per l'Universitat Autònoma de Barcelona (1976) i doctor per l'Universitat Jaume I de Castelló (2016) en una tesis titulada “Estudi biogràfic i literari d'Artur Perucho Badia. Comunicació i societat en la primera meitat del segle XX” (Estudi biogràfic i lliterari d'Artur Perucho Badía. Comunicació i societat en la primera mitat del sigle XX). Ha segut catedràtic d'institut de Llengua i Lliteratura espanyoles (1977-1985) i de Llengua i Lliteratura valencianes (sic) (1985-2013). És membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de l'Associació d'Escritors en Llengua Catalana, de l'Associació Internacional de Llengua i Lliteratura Catalanes, del PEN Club, de la Societat General d'Autors d'Espanya i del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics.

Política

Ha compaginat una carrera política en el seu municipi i com a càrrec de Conselleria d'Educació en el govern socialiste de la Generalitat Valenciana, en una tasca en l'àmbit de la lliteratura.

Premis

Ha obtingut diversos premis lliteraris: el Jordi de Sant Jordi de poesia (1980) i l'Eduard Escalante de Teatre (2001) –abdós dels premis Ciutat de Valéncia–, el Tirant lo Blanc (sic) de narrativa jovenil (1982), el Valéncia de lliteratura de novela (1983), el Premi de la Crítica dels Escritors Valencians (1994) i el Ciutat d'Alzira de novela (1996).

Obra

Ha escrit diversos llibres en català de diferent temàtica, com:

• L'etimologia del nom Borriana (1976).
• Toponímia urbana de Borriana (1980).
• Guia didàctica d'Ausiàs March i els altres poetes musicats per Raimon (1985).
• D'Eduard Escalante a Rodolf Sirera. Perspectiva del teatre valencià modern (1995).
• Jaume Bru i Vidal i Home endins (1999).
• Bengales en la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle xx (1997).
• Accent greu, Llibre de llengua de nivell superior (2000).
• Algunes observacions sobre les paraules de Raimon (2009).
• L’aigua en les cançons de Raimon (2012).
• Memòria de l'exposició Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances (2013).
• La producció literària en valencià de Lluís Guarner (2014).
• Les lletres de les cançons de Raimon (2015)