Manuel Safont Castelló
Manuel Safont Castelló (Onda, 1928 - 2005), més conegut com a Manolo Safont, fon un pintor i ceramiste valencià del sigle XX. La seua vida i trayectòria professional estan influenciades per la seua constant busqueda del color, el relleu i la textura, que l'han fet un dels macs de l'ilusió plàstica de la ceràmica. En el seu honor es va rebatejar l'antic museu de ceràmica d'Onda com a Museu de la Ceràmica "Manolo Safont".
Biografia
De jove vocació canterera i artesana, Manolo Safont obrí el seu primer taller en l'any 1952, en la seua Onda natal. En principi, realisa estampes decoratives, sants i ballarines, pardals i paisages, en tècniques i textures de fondo que fan confondre la peça ceràmica en la pintura.
En 1958, diversos encàrrecs li porten a una série d'investigacions en materials, formes i recursos ceràmics. Frut d'això varen ser els tres premis conseguits en la ciutat de Valéncia, un d'ells per una image de Sant Josep, la silueta de la qual fon obtinguda raspant el relleu del color de superfície, prèviament desenrollat per superposició de colors i reactius.
En l'any 1961 presenta la seua primera exposició en la castellonenca "Sala Estil".
Entre els anys 1958 i 1960, el creiximent de l'indústria ceràmica en la zona li va permetre realisar elements de decoració per a interiors i bodegons en un estil que recorda a Matisse o Braque. En aquella época, el seu caràcter i ideologia oposts al règim de Franco li varen portar a l'abstracció, encara sense perdre completament la forma. Paralelament, els colors varen començar a prendre importància en les seues obres.
En 1962 expon en Madrit convidat per la Direcció General de Belles Arts. A partir d'eixe moment, les seues obren varen utilisar l'abstracció com a lliberació, alternant-se en etapes de pintura figurativa social que rocen l'expressionisme. Ad esta época pertanyen una série de treballs sobre el context dels treballadors de les fàbriques de rajoletes: obrers en prenses hidràuliques, un mural en una gran mà blanca tallada en fondos negres, verts de coure i rojos carmí, colors molt habituals en la seua obra. També pertany a dita época un mural en el rostre d'Ernesto Che Guevara. A finals de la década de 1990 Safont comença a realisar una série de murals de gran tamany, encarregats per l'Universitat Jaume I.
Manolo Safont està considerat com un dels precursors de l'Escola de Ceràmica d'Onda. El seu treball en diferents fronts en favor de la seua ciutat fon finalment reconegut en l'any 1998, coincidint en el seu 70 natalici, ocasió en la que se li va rendir homenage i es va posar el seu nom a una avinguda. L'antic Museu de la Ceràmica d'Onda també fon nomenat com a Museu de la Ceràmica "Manolo *Safont".
La seua casa, el minaret situat en el seu jardí i el forn de construcció àrap ubicat en les rodalies de la seua vivenda, que Safont va defendre a lo llarc de la seua vida, formaran part del futur jardí-museu dedicat a l'artiste i a Ana, la seua companyera.