Josep Maria Puig i Torralva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Josep Maria Puig i Torralva (Valéncia, 1854 - 1911) fon un escritor i poeta valencià.

Biografia

Fill d'uns modestos comerciants de perfums, començà estudis eclesiàstics en el Seminari de Valéncia, pero els tingué que deixar per a ocupar-se del negoci familiar.

Josep Maria fon discípul de Constantí Llombart, fon membre de l'entitat decana del valencianisme Lo Rat Penat i dirigí el "calendari llemosí" del mateix nom, Lo Rat Penat, durant els anys 1881 i 1882. També fon membre de l'Oronella.

Fundà junt ad atres membres ratpenatistes la societat valencianista Valencia Nova (1904), dita entitat sería el començament i naiximent del valencianisme polític.

Inicià, sense èxit, una “Biblioteca Llemosina” per a l'edició de texts antics l'any 1881.

Obtingué la Flor Natural en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia de l'any 1897 i, més tart, fon nomenat "Mestre de gai saber" en els Jocs Florals.

Josep Maria també fon un dels impulsors de la filatèlia en el Regne de Valéncia i coleccionà una rica biblioteca sobre temes locals.

Obra

Estudis

  • Orígens del gravat en Valéncia (1872) junt a Francesc Martí i Grajales.
  • Estudio histórico-crítico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883)

Teatre

  • La sort grossa (1880)
  • Mare i madrastra (1889), ensaig dramàtic en un acte i en vers. Drama històric sobre l'enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el Benigne.
  • Patillotes, joguet còmic (1899)
  • La gota de sanc

Poesia

  • Lliris y carts (1899) publicà una part de la seua obra poètica.

Josep Maria Puig i Torralva deixà inèdits Ensaig d'ortografia valenciana i Història gramatical de la llengua llemosina-valenciana.

Vore també