Valencià catalanisat
Catlencià o catancià és la denominació de la llengua barreja de valencià i català que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (escoles o coleges, instituts, universitats, etc) del Regne de Valéncia, aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. Esta llengua artificial naix de la mescla de la llengua valenciana i de la llengua catalana.
El "valencià normalitzat", també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del País Valencià". Un atre nom coloquial per al "valencià normalitzat" es "catlencià" o "catancià", que naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de català) i lencià/ncià (de valencià).
Normativisat per l'AVL, baix la tutela de l'IEC, porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el Regne de Valéncia més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.
Característiques
Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valenciaparlants, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a l'elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen en u que sí que ho és, se passen al castellà ràpidament perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.
Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:
- Nosaltres en lloc de "nosatros"/"mosatros"/"natros"/"nosatres" que queden relegats a un "valencià vulgar" o a "barbarismes".
- Aquesta en lloc de "esta" (s'accepten les dos formes, pero quasi sempre s'utilisa aquesta).
- Aleshores en substitució del clàssic llavors o del "entonces" (que al seu temps és un castellanisme).
- Doncs que vol dir "puix", cal dir que Doncs és una paraula que s'usava en el valencià del Sigle d'Or però que actualment està totalment en desús.
- Substitució de -xc- per -sc- basant-se en el barceloní (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)
- Utilisació de la X per a la CH basant-se en el sò en català (Eix: Marxa per Marcha, Xiquet per Chiquet)
- Terminació -itzar en conte de -isar (Eix: Realitzar per Realisar, Utilitzar per Utilisar...)
- Superposició de les formes feia, feies, féiem, féieu i feien front a les valencianes fea, fees, féem, féeu i feen.
- Superposició de les formes deia, deies, deiem, deieu, deien front a dia, dies, diem, dieu i dien (Tant en l'anterior punt com en este tant les primeres formes com les segones son correctes en valencià, correctament escrites en i grega, pero l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a soles admet les que primer hem mencionat)
Atres senyes
Les persones que utilisen el "valencià normalitzat" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la llengua valenciana.
Institucions que utilisen el valencià "normalitzat"
- À punt
- Generalitat Valenciana.
- Universitats i centres docents
- Atres associacions.