L'Avellà
L'Avellà és un parage ple d'encant que perteneix al terme municipal de Catí situat a uns 5 Km. de la població.
L'Avellà és un Santuari-Balneari rodejat de montanyes que oferix una excelent vista de boscs de carrasques milenàries, situat en un clot a uns 900 m. d'altitut junt a un santuari d'antiga devoció i a on se troba un balneari que se beneficie de les preciades aigües que brollen de l'alvertent junt a l'ermitori.
El conjunt del Santuari o Balneari de la Mare de Deu de l'Avellà està format per l'ermita, un hostal adjunt i la Font de l'Avellà. Al seu voltant ha sorgit tota una indústria del turisme i de l'aigua, en una Fonda, la Casa de Banys, apartaments turístics i una planta embotelladora.
Des de Catí se pot eixir pel Prigó de l'Avellà i començar una progressiva ascensió pel Camí Vell o per la carretera fins a arribar a l'Avellà.
- L'Ermita o Santuari. L'actual ermita de la Mare de Deu de l'Avellà se va construir a principis del sigle XVIII, sustituint a l'anterior que datava del sigle XVI. En el seu interior destaquen els frescs de Pascual Mespletera que cobrixen la volta i les parets del santuari.
- Alvertent. Junt a l'ermitori n'hi ha un alvertent a on brolla l'aigua, la fama del qual era ya coneguda pels àraps. L'aigua és l'ullal d'una roca calcinosa, on la tradició oral situa la miraculosa aparició de la Mare de Deu de l'Avellà. El naiximent d'aigua sulfurosa està declarat d'utilitat pública des de 1928, posseïx propietats curatives per a la pell i el renyó. L'aigua de l'Avellà és l'aigua de Catí, és famosa per les seues propietats, digestiva, diürètica i dermatològica, de gran prestigi en la comarca del Maestrat i Castelló.
- Balneari. En eixe mateix lloc també es va construir la casa de Banys, que fon l'orige del actual balneari.
Per als catinencs és un lloc sagrat i venerat per la miraculosa aparició de la Verge.
Des de l'Avellà es poden efectuar passejades per tota la serra. Alguns s'atrevixen a aplegar fins a l'ermita de Santa Llúcia, en Salvasoria i els més jóvens no desdenyen la possibilitat d'acostar-se fins a Gibalcolla, per a passar la jornada en la finca on pasten les resses braus i l'eguada.