Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguage o estudi del sistema d'una llengua determinada. Ademés, el terme gramàtica ha segut usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la llingüística moderna: fonologia, morfologia llingüística, sintaxis, lexicologia, recollint l'etimologia original ("art de les lletres" del grec).

Este sentit ampli, en un nou contingut, és també el propi d'este terme en moltes escoles i en moltes corrents llingüístiques actuals. Més recentment, el terme gramàtica ha pres una interpretació més estricta, com una part de la llingüística que es llimita a aquells aspectes que en la gramàtica clàssica se nomenaven flexió (o morfologia) i sintaxis. En este cas, sol ser nomenada també morfosintaxis, en oposició a les atres, la fonologia i la lexicologia.

Algunes tendències de la llingüística moderna representen un retorn als temes de la gramàtica tradicional des de nous punts de vista.

Tipos de gramàtica

Entre els principals tipos de gramàtica o enfocaments en l'estudi de la gramàtica es troben els següents:

• La gramàtica prescriptiva, o gramàtica normativa, és la que presenta normes d'us per a un parlar específic, tendint a desaconsellar les construccions no estandardisades. La gramàtica tradicional és típicament prescriptiva. Este tipo de gramàtica està basada usualment en el dialecte de prestigi d'una comunitat parlant, i desaconsella a sovint certes construccions que són comunes entre els grups socioeconòmics baixos i que comencen a usar-se en grups socials més alts en funció d'emular el comportament d'aquells. Encara que la gramàtica prescriptiva encara sol utilisar-se en pedagogia i en l'ensenyança de llengües estrangeres, ha perdut pes en la llingüística acadèmica moderna, i actualment descriu solament un subconjunt de l'us de la llengua.
• La gramàtica descriptiva intenta descriure l'us actual d'una llengua, evitant jujar en forma prescriptiva. Es vincula a una determinada comunitat parlant i pretén proveir regles d'us per a qualsevol paraula considerada gramaticalment correcta en eixa comunitat.
• La gramàtica tradicional és la colecció d'idees sobre la gramàtica que les societats occidentals han heretat de Grècia i Roma. La gramàtica prescriptiva és formulada usualment en términos dels conceptes descriptius heretats de la gramàtica tradicional. La gramàtica descriptiva moderna apunta a corregir els errors de la gramàtica tradicional, i generalisa la seua normativa restrictiva per a evitar circumscriure els parlars al model del llatí.
• La gramàtica funcional, és una visió general sobre l'organisació del parlar natural, formulada per Simon Dik, que contempla tres normes bàsiques d'adequació: la tipològica, que implica l'aplicació de regles a qualsevol llengua, la pragmàtica, que promou l'aplicació dels enunciats a la interacció en la comunicació, i la sicològica, per la que tracta de ser compatible en els mecanismes sicològics involucrats en el processament d'un parlar natural.
• La gramàtica generativa és un enfocament formal per a l'estudi sintàctic de les llengües que pot en alguns sentits generar les expressions ben construïdes d'una llengua natural. Una branca de la teoria llingüística (sicollingüística) es basa en la gramàtica generativa, promoguda per Noam Chomsky.
• Les gramàtiques formals apareixen en llingüística computacional. La sintaxis de cada parlar de programació es definix de fet per una gramàtica formal. En teoria de la informàtica i en matemátiques, la gramàtica formal definix parlars formals. La Jerarquia de Chomsky descriu vàries classes importants de gramàtica formal.